José Ramón Bauzá: “Hi ha moltes persones del partit que no tenen llinatge aristocràtic”

José Ramón Bauzá neix el 16 de novembre de 1970 a Madrid, fill de pare militar mallorquí que coneix la seva mare en ser destinat a aquesta ciutat. Per això allà neixen ell i la seva germana. A vuit anys vénen a Palma, nova destinació del patriarca. José Ramón estudia fins a acabar el batxiller superior al col·legi de Sant Francesc i llavors retorna a Madrid per fer la carrera de Farmàcia a la Complutense. En acabar els estudis, la família es trasllada al Pont d'Inca Nou, i en aquesta barriada de Marratxí és on s'inicia en la política, perquè li proposen entrar a la junta local. A partir d'aquí, el 2003, serà batle de Marratxí, primer compartint mandat amb els independents i més tard, a partir del 2007, amb majoria absoluta; després es precipiten els esdeveniments: el designen vicepresident del PP i, després, president d'aquesta formació, i ell es compromet a realitzar un congrés extraordinari perquè s'hi pronunciïn els afiliats. Hi desbanca el seu adversari més perillós, Carlos Delgado, batle de Calvià, amb un 70% dels vots.

Governar un partit que ara per ara s'ha xapat en diferents sensibilitats us afecta?
El nostre partit no està xapat. Té una amplitud de sensibilitats i precisament, si és majoritari, és perquè ha sabut unificar aquestes sensibilitats amb interessos generals.


Per a les previsions de vots del PP, podeu prescindir dels ciutadans partidaris del català?
No volem prescindir mai de ningú. Hi té cabuda tothom que que tingui els criteris d'ideologia reformista liberal, que els respecti i que s'hi basi.

Hi ha cap estratègia per prescindir de personatges com Jaume Font o, en part, Pastor?
No, tot el contrari. Volem fer un projecte que sumi, no que resti i encara menys que divideixi. He hagut de prendre decisions que no han estat fàcils, en circumstàncies molt excepcionals, amb un criteri general, que no està basat mai en noms i llinatges.

Com us sentíeu en comunicar a Font que en prescindíeu.
Sempre et sap greu, perquè són companys i som conscient que en alguna ocasió hauré comès injustícies. Però la situació, la societat i el moment demanaven una solució molt extraordinària. Han estat decisions difícils, molt meditades i molt valorades, però sempre oblidant els particularismes.

Si l'exbatle de sa Pobla hagués duit un llinatge aristocràtic, seria on és?
Aquestes decisions no es prenen depenent de noms i llinatges. A més, hi ha moltes persones del partit que no tenen llinatge aristocràtic.

Des que ha passat tot això, us heu trobat amb Jaume Font?
En una ocasió, en un funeral.

I no parlareu de res de tot això?
No.

Ni us va venir a saludar com a nou president del partit que éreu?
Ens vàrem saludar d'una manera correcta i cordial.

Però sense gens d'afectuositat especial...
Vàrem fer una salutació normal.

El 90 per cent de mitjans de comunicació i tots els cinemes són en castellà. Això us agrada o us preocupa, com a partidari del bilingüisme?
Molts d'aquests mitjans són de caràcter privat i han de ser ells els qui prenguin les decisions més oportunes per als seus interessos. Jo crec que allò que preocupa la nostra societat són coses més importants que el tema lingüístic, com el tema econòmic, el laboral i la major crisi social, econòmica, laboral i política que han viscut mai les nostres illes.

Carlos Delgado fou adversari vostre en el congrés d'elecció del president del PP i ara l'heu posat al vostre costat.
Em vaig comprometre que, en acabar aquell congrés, integraria la persona que no hagués guanyat, i ho he fet.

Però el trobau simpàtic?
No m'ho planteig. Hi ha gent que et cau més simpàtica i n'hi ha que no, però...

Si arribau al poder, renunciareu públicament a un possible esperit de revenja, com va anunciar Artur Mas en el seu primer discurs?
Aquesta paraula no entra dins la meva personalitat ni en la meva manera d'actuar. La constatació és la integració de Carlos Delgado.

Què us resulta més gratificant i més dur de la política?
Gratificant, allò que has vist fa una estona (la gent l'aturava pel carrer, a la Cabaneta); saludar la gent, fer feina per al poble. I el més dur, ni m'ho planteig, perquè hi ha tantes coses a fer!