Aquest dimarts horabaixa s'ha presentat el document del Pacte Educatiu de les Illes Balears. Un acord fruit de la participació i el diàleg d'una trentena d'entitats educatives que se situa com el primer pacte de l’Estat espanyol sorgit de la base social. Segons els seus representants, aquest Pacte vol allunyar-se del tarannà polític actual en matèria educativa: cerca un sistema educatiu estable no sotmès a canvis polítics i és alhora la base per a una futura llei d’educació.
En boca de tots, però, està el fet que gran part dels sindicats no hagin participat dins el grup impulsor i redactor del document. De moment, la portaveu d'UOB-Ensenyament, Antònia Font, ja ha anunciat que el seu sindicat subscriurà el Pacte per l'Educació tan bon punt l'Assemblea a de docents ratifiqui el document -cosa que està previst que succeeixi aquest mateix dijous a l'assemblea que hi ha convocada. D'aquesta manera Font explica que fan aquesta passa «seguint un punt bàsic de la UOB: defensar les decisions de l'Assemblea de docents».
Per la seva banda el sindicat Alternativa ja ha signat l'acord. Alternativa ha participat en el procés per dues vies: una de manera individual a través de les Assemblees de Centres i l’altre quan Illes per un Pacte l'ha convocat com a sindicat. En aquest darrer cas, asseguren que sempre han deixat clara «la nostra adhesió al procés sota el paraigua de l’Assemblea de Docents en la qual ens sentim plenament identificats».
Des del sindicat hi afegeixen que «tot i això, creiem que aquest pacte és un principi, un punt de partida que caldrà ampliar i ratificar més endavant entre tots els agents que l’han dut a terme i un govern seriós que cregui en l’educació pública».
Sindicats majoritaris
Però el gran handicap que té aquest pacte és que no compta amb el suport dels sindicats majoritaris, almenys de moment. Pel que fa a CCOO, UGT i STEI han deixat clar que ara per ara no preveuen subscriure cap pacte. Des de CCOO asseguren que el motiu pel qual no s'hi han adherit és «senzill». Per Antoni Baos, secretari general de la Federació d'Ensenyament de CCOO, no es tracta d'una desavinença de fons ideològica –perquè comparteixen molts dels punts que recull el document; sinó que sostenen que no es poden «comprometre a signar un acord en el qual hi ha aspectes laborals que no comparteixen». Baos ha recalcat que les conseqüències de signar un document com aquest és que després seran els sindicats els que hauran de negociar amb les patronals i defensar a les meses sectorials «els punts referents a les condicions laborals amb els quals no estan d'acord».
Segons el secretari general de l'STEI, Biel Caldentey, és una «ironia» que es digui que el document no inclou condicions laborals i que després hi apareguin propostes com «l'elecció no democràtica dels equips directius o la creació de llistes d'interins no unitàries ni transparents». Finalment, Maria Alarcón, secretària general de FETE-UGT, ha deixat clar que és difícil que el seu sindicat subscrigui el pacte i que haurien de canviar moltes coses perquè així fos. En aquest sentit, com a requisit indispensable per a que UGT s'hi integri, Maria Alarcón ha assenyalat que s'hauria de «retornar als sindicats el protagonisme que es mereixen, perquè són els que representen els treballadors i són també els que després acudeixen a les negociacions col·lectives». No obstant això, tant UGT com CCOO i STEI han coincidit en destacar la bona feina i voluntat i s'han mostrat disposats a col·laborar i dialogar amb l'equip redactor del document.
El rerefons del Pacte per l'Educació
El document reclama una estabilitat política que fins ara no ha arribat amb una transformació del sistema educatiu basada en la participació dels centres, els professionals i els sectors socials en les decisions importants. En la presentació d’aquest dimarts els representants del pacte insistien que aquest no determina com s'han de fer les classes ni com ha de ser el currículum. «L'objectiu del pacte és crear condicions necessàries per a avançar vers un funcionament més democràtic i transparent del sistema educatiu, on els centres tenguin vertadera autonomia per a decidir». Aquest acord cerca també la participació de tots els agents (estudiants, famílies, docents, tercer sector) per a dibuixar nous sistemes de selecció i avaluació més democràtics i tallar de soca-rel les temptacions d’amiguisme. En definitiva, es volen crear les condicions per una nova etapa on les veus dels que tenen experiència siguin escoltades.
Però els redactors del document recorden que aquest procés no acaba aquí. S’ha creat un punt de partida per continuar treballant un cop establertes les bases de l’educació que es vol aplicar. El document s’ha de desenvolupar i s’hauran de crear grups de treball per fer-ho. I aquests grups de treball han de partir també de la comunitat educativa. A més, en la presentació es feia especial èmfasi en l’apatia política existent en la societat, remarcant que predomina la creença que la política no té capacitat de transformació social. Per això totes les entitats educatives participants afegien que tenen «l’obligació moral de ser optimistes» per tal de canviar aquesta tendència.