Aquest dimarts el Consell de Govern ha aprovat el Decret llei de mesures urgents en matèria urbanística, que deixa sense efecte els aspectes més urbanitzadors de les lleis del sòl, turística i agrària.
El Decret llei suspèn articles de les normatives sectorials (llei agrària i llei turística) i territorials de l’anterior legislatura, que han permès amnisties per als infractors i han afavorit interessos determinats i sectors econòmics concrets al marge dels procediments urbanístics i territorials que garanteixen l’interès general.
Per conèixer amb més detall en què consisteix aquest Decret Llei i quines seran exactament les modificacions, aquest dimecres hem parlat amb el membre del GOB Macià Blázquez.
Com valoren, des del GOB, aquest Decret Llei?
És una fita dins la història de la regulació territorial a les Balears. Hem de pensar que des de la protecció dels espais naturals, la moratòria, l'ecotaxa... havíem tingut polítiques territorials de protecció i contenció del creixement, i en canvi ençà de la crisi no s'hi havien produït més regulacions d'aquesta mena. D'ençà del 2008 la legislació que s'havia promulgat havia suposat un retrocés en la protecció del territori. Sobretot les lleis del mandat de Bauzá, amb Delgado a Turisme i Company a Territori, havien fet lleis que havien suposat un retrocés importantíssim. Suposaven, per exemple, la possibilitat de legalitzar parcel·lacions en sòl rústic, ampliar fins a un 40 per cent establiments turístics, a més a més amnistiant-los legalitzant les obres que haguessin pogut fer fora de l'ordenació... Eren un tot seguit de despropòsits que es feien dins el context de la crisi amb l'excusa que s'havia de promoure l'activitat econòmica i ara, sortosament, el nou Govern, en un context diferent, ha decidit reprendre les polítiques de contenció, de moratòria i de protecció del territori que havien caracteritzat les Balears.
Amb aquest Decret Llei s'acaba, tal com afirma el Govern, amb l'urbanisme a la carta?
La veritat és que no s'acaba perquè no es deroga sinó que se suspèn. Això al GOB ens ha decebut. Nosaltres érem partidaris de la derogació, no de la suspensió. El què fa el Decret Llei és fer un téntol. Es donen fins a final del 2017 per canviar les normes i les lleis i mentrestant se suspenen determinats articles. D'altres sí que es modifiquen, per exemple per poder continuar fent modernitzacions d'hotels amb condicions que tampoc creiem que siguin les suficients, però a part d'això el més important és que no deroga, sinó que se suspèn. Hi ha molta feina per fer. No coincideixo amb el govern que el problema s'hagi resolt definitivament.
Aquest Decret llei entra en vigor de manera immediata i deixa en suspens fins a desembre del 2017 totalment, parcialment o amb modificacions, prop de mig centenar d’articles, disposicions o punts de la llei del sòl, la llei de sòl rústic, la llei de turisme, la llei agrària o la normativa que va aixecar la prohibició de construir a les ANEI d’Eivissa i Formentera o la que deixà sense efecte el Pla Territorial de Menorca. No hi ha cap manera de poder fer lleis que blindin tots aquests punts i no trobar-nos que a cada canvi de govern s’hagin de modificar?
Això porta molta feina. L'entramat legal és molt complicat i ara posar-li remei i frenar el creixement, és molt difícil a través d'aquestes mesures. De totes maneres nosaltres creiem que és la millor manera. Més que posar mesures pal·liatives, mitigar els impactes... la solució està a contenir el creixement de la capacitat d'allotjament en nombre de places residencials o turístiques. És una feina constant que s'ha d'assumir i aprofundir en aquesta línia.
Anem a pams, pel que fa a la Llei Agrària; com l'afecta aquest nou Decret Llei?
La llei Agrària recordem que la va promoure el Conseller Biel Company durant el Govern Bauzá. Aquesta llei el que feia era acceptar la legalització d'edificacions lligades a explotacions agràries. Millor dit; lligades a teòriques explotacions agràries, perquè en realitat aquesta legalització i la possibilitat d'utilitzar edificacions noves i de legalitzar-les per a usos complementaris donaven molta més prioritat a les activitats complementàries que no pròpiament a l'activitat agrària.
A tall d'exemple; amb la Llei Agrària es podien desenvolupar instal·lacions hípiques de la mida fins i tot de camps de polo. Clar, això amb una explotació de pagès hi té poc a veure.
La Llei Agrària possibilitava molta edificabilitat i molt canvi d'ús, que ha suposat una urbanització extensiva del camp i fer-li perdre l'ús agrari, que seria el que aquesta llei hauria d'haver preservat. Aquesta llei amnistiava els terratinents; qui tenia terres, tingués o no una activitat agrària intensiva, podia fer usos urbans i turístics. I això minva la nostra capacitat de producció agrària.
La llei del sòl... en què s’ha modificat?
Som la darrera comunitat que hem tingut una llei del sòl. Al meu entendre té moltes coses bones. Clarifica, d'una vegada, com s'ha de qualificar el sòl, quins instruments s'han de fer servir (plans Generals, normes subsidiàries de planejament...). Però té alguna cosa que està feta pel context de les Balears sotmeses a tanta pressió urbanística i turística. Una de les coses que es legalitzava són les parcel·lacions en sòl rústic, encara que siguin il·legals, això ara s'ha eliminat. Era una manera d'amnistiar infraccions perquè suposava verdaderes urbanitzacions il·legals que s'han anat fent segregant parcel·les de sòl rústic i permetent la seva edificació. La segona cosa és una disposició addicional desena que permetia que els Consells obrissin un procediment de legalització d'obres dins sòl rústic i feia que es revaloressin aquests actius. La Llei Agrària premiava els infractors.
El Decret Llei també modifica la llei turística. Com l'afectarà i/o millorarà?
La Llei Turística també era un colador i ara s'hi intenten posar taps. Hi havia una disposició addicional que permetia fer equipaments en sòl rústic amb teòrics propòsits desestacionalitzadors. Però que per exemple podien suposar un parc aquàtic a Sant Lluís, a Menorca, o camps de golf i de polo...
La llei també preveia, a través de modernitzacions, l'ampliació d'establiments turístics. Per exemple en alguns hotels a la Platja de Palma se'ls ha deixat augmentar fins a dos pisos. Al parer del GOB aquesta disposició s'havia d'haver derogat i en comptes de derogar-la s'ha modificat.
Aquest Decret Llei en quina mesura compleix les expectatives que es recollien a la ILP en defensa del territori?
El GOB havia fet una proposta molt ambiciosa i que incloïa no només el turisme i l'urbanisme com s'ha fet en aquest decret llei, sinó que també infraestructures. És una cosa que ens passa per alt, i que no ha estat recollit. Per exemple, incineració de residus, infraestructura viaria, cable de connexió amb la península... Hi ha moltes infraestructures que soterradament van promovent el creixement. L'important és que es continuï fent feina i que se tingui clar que la millor solució per la nostra comunitat i per la nostra societat és limitar el creixement.
Però que ens serveixi l'eufòria per a poder decidir nosaltres, els ciutadans, la societat, no créixer en el ritme que ens marquen els inversors, els operadors turístics o les cadenes hoteleres. Palpar-ho i moderar-ho a un ritme més sostenible.