Segueix-nos F Y T R

Qui va ser número dos de Matas pronostica que el català desapareixerà de les Balears l'any 2051

|

Javier Mato, el que va ser el totpoderós col·laborador i cap de comunicació de Jaume Matas quan aquest era president del Govern, la persona que feia i desfeia, que inflava de doblers públics el diari en el qual ara escriu, mentre feia xantatge a altres mitjans i negava el pa i la sal als escrits en català, publicava aquest passat cap de setmana un article on preveu que «el mallorquí o català» desapareixerà de les Balears l'any 2051.

L'actual professor del Cesag diu ara que «per a Balears, la desaparició del mallorquí o del català suposaria una tragèdia; perdre un senyal d'identitat que ha marcat la nostra història seria un vergonyós símbol de l'escassa estima contemporània per la riquesa cultural». Però curiosament aquesta desaparició no serà culpa de la gent que, com ell, ha fet tot el que ha pogut per exterminar el mallorquí, sinó dels qui «s'han apropiat de la llengua com a bandera de lluita han acabat per resultar els millors amics del castellà; els qui branden la bandera del català han aconseguit fer de la llengua un element polític, hostil, desagradable, ideològic, que ha alienat a tot el que volgués sumar-se a l'ús de la llengua», i afegeix que «fins i tot els nadius mallorquins tenen motius per sentir-se agredits en la seva llibertat per decidir en quina llengua parlar, si és que aconsegueixen saber com es denomina la llengua en la qual els seus pares els varen educar» i «els va millor el castellà», llengua que segons Mato «no defensa ningú» més que quatre «chalados» irrellevants, o sigui que en un tres i no res s'oblida de la RAE, l'Instituto Cervantes, l'Estat espanyol, la trentena d'estats americans i la dotzena de comunitats autònomes que tenen el castellà com a oficial. A més a més dels pressuposts que els Matas, Mato i Bauzá desviaren cap als mitjans pancastellanistes.

Mato demostra que no coneix els límits del cinisme i afirma: «Fa anys que l'idioma hauria d'haver quedat al marge de la política, hauria d'haver estat eina de comunicació i no un separador de les tribus. L'idioma és important, però el gran error dels seus suposats defensors és pensar que alguna cosa pot estar per sobre de la llibertat de l'individu».

L'article acaba amb un pronòstic ben concret: «tots els avantatges són per a les (llengües) majoritàries però, si a més els seus defensors són tan cecs com els nostres, podem assegurar com acabaran. Fins i tot quan: 2051.»

+ VIST