Ports IB prepara una proposta de Pla General de Ports de Balears, al qual el GOB ja ha plantejat les primeres consideracions:
«Valoram positivament que el Pla opti per descartar noves ampliacions de ports per fer front a l’elevada i creixent demanda del sector. Tanmateix però trobam a faltar algunes consideracions prèvies relatives a la situació actual de massificació de les aigües portuàries que es produeix en temporada d’estiu i a la qual, alguna de les propostes previstes al pla, poden incidir intensificant un fet que, ja a hores d’ara, comença a esdevenir problemàtic i que va lligat al procés de gentrificació que també pateix la mar a les Illes».
En aquest sentit des del GOB han apel·lat a la necessitat d’establir uns «límits en funció de la capacitat del medi litoral (capacitat de càrrega litoral) i no un límit en funció del límit físic de les infrastructures actuals que no ocuparà més domini públic a 15 anys vista, però que sí que serà gestionat amb l’objectiu de donar un màxim rendiment a les instal·lacions actuals implicant per tant a la llarga un creixement, una mercantilització i un desplaçament de les embarcacions locals, per embarcacions més grosses amb criteris purament mercantils vists com una oportunitat de negoci a nivell global».
Intensificació de l’ús dels ports
En relació a aquests efectes, la reordenació dels ports per augmentar el nombre de places i eslores que es preveu al pla, la potenciació dels xàrters –amb un tant per cent d’amarraments de cada port destinat a aquest negoci– són algunes de les mesures que més incidència tendran en aquestes qüestions relatives a la massificació, la gentrificació i el desplaçament del navegant local, «ja que els amarraments es gestionen des de la perspectiva de la rendibilització del seu ús mercantilitzat i per tant, afavorint empreses que moguin les embarcacions que als particulars propietaris de vaixells i que necessiten també un amarrament», explica el GOB.
Amb les propostes previstes es preveu créixer en 3.800 nou amarraments que donaran una resposta parcial a la llista d’espera actual de prop de 5.000 amarraments arribant a les 27.000 places a les Balears, amb un augment de les eslores (18-24metres): megaiots, catamarans de xàrter... «demanda que es vol fins i tot augmentar amb la 'captación del cliente náutico deportivo foráneo' afavorint el creixement d'un sector nàutic ja hipertrofiat».
En aquest sentit, i tal com ha afirmat la mateixa entitat Ports de les Illes, el 65 % de les places existents ja estan concessionades a llarg termini de manera que el Pla preveu una afecció al 35 % de gestió directe pública. Aquests es gestionarà amb l’objectiu de rendibilitzar al màxim els amarraments. En aquest sentit des del GOB consideren que en relació a la manca d’amarraments «tenim un problema d'eslores i no d'amarraments». Així, el GOB explica que reduint les eslores «no hi hauria aquesta llista d'espera: 1r la majoria de les embarcacions locals són de petita eslora; i 2n si redueixes l'eslora no hi ha xàrters ni grans iots i alliberes molts d'amarraments. Atenent això consideram que aquest 35 % de gestió directe s’hauria d’enfocar més en aquesta lògica de reducció d’eslores».
«L'obsessió pel creixement no duu més que despesa pública i necessitat de fer negoci d'un espai de totes i a damunt guanyat a la mar, amb una sèrie d’efectes ambientals adversos:
• Augment de la massificació i de la saturació a la costa, especialment a les platges, produint també un major nombre de impactes damunt la posidònia.
• Augment de la contaminació: aigües negres, aigües grises amb productes de neteja, aigües de sentina amb olis i hidrocarburs, pintures i patents, varaderos il.legals sense mitjans per no contaminar les aigües pluvials, fums,..
• Augment consum de combustibles fòssils, desmesurat en el cas de grans motores, contribuint al canvi climàtic.
• Gentrificació de la mar, desplaçant les petites embarcacions dels navegants locals defora de l'aigua (rampes i marines seques) per ser substituïdes per embarcacions més grosses, generalment de navegants forans, empreses de xàrter i megaiots de bandera de conveniència i tripulació estrangera i que despilfarren combustible i recursos amb unes quantitats indecents».
Així doncs, el GOB ha fet arribar aquestes consideracions a Ports de les Illes perquè «creim que són cabdals alhora d’elaborar una estratègia a llarg termini com l que es pretén abordar amb la redacció d’aquest Pla Director».