El cas de discriminació per raó de llengua que va patir la regidora de l'Ajuntament d'Eivissa, Claudia Cotaina, a la comissaria de la policia espanyola a Eivissa, ha tengut una important transcendència i ha posat, una vegada més, de manifest que encara queda molt de camí per assolir una normalització real de la llengua catalana a les Illes Balears.
Claudia Cotaina va declarar a dBalears que «crec que aquests casos s'han de fer públics perquè això repercuteix positivament i perquè és necessari buscar solucions perquè aquests fets no es repeteixin» i afegí que «crec que aquesta repercussió reforça i empodera».
Cotaina també va explicar que li havia telefonat el comissari de la policia i que li havia confirmat que, efectivament, té dret a usar la llengua catalana davant qualsevol funcionari públic.
Cotaina havia explicat al seu compte de Twitter que «Això no pot tornar a succeir. És intolerable i un abús de poder. Que mai us diguin que no podeu parlar en català a Eivissa. Podeu, a l'àmbit públic i també al privat. És més, l'hem d'usar, tot el que puguem i per tot. Hem de normalitzar l'ús de la llengua. Perquè, si no ho fem, els àmbits on poder expressar-se en català cada vegada seran més reduïts, i cada vegada serà més difícil rompre aquest cercle viciós del 'bilingüisme' unidireccional. No ens enganyem, les llengües són per comunicar-se, sí, però són molt més que eines de comunicació.
Cal treballar molt i molt les actituds lingüístiques. Cal inocular el respecte i protegir els drets lingüístics. Perquè no hi haurà igualtat real fins que actituds com aquesta siguin un mal record. I en això ens trobareu treballant».