Segueix-nos F Y T R

La Plataforma per la Llengua demana més classes en català a la UIB i una professora de Dret els diu: «Seguiré haciendo uso de mi lengua el castellano» i «me da mucha pena que su mundo se termine en el Cabo de Formentor»

|

La Plataforma per la Llengua ha fet arribar, a través del correu electrònic, l'informe que ha elaborat sobre l'ús del català a la Facultat de Dret de la Universitat de les Illes Balears, a tots els professors d'aquesta facultat, acompanyat d'una carta on els anima a fer més continguts en llengua catalana i els ofereix recursos per a fer-ho.

La iniciativa de la Plataforma per la Llengua ha estat ben acollida per la majoria de docents, però ha hagut una professora que no s'ha pres bé el convit i els ha redactat una carta que supura supremacisme espanyolista i menyspreu cap als drets lingüístics dels estudiants.

La professora es dirigeix als «Estimats membres de la Plataforma» amb els següents termes: «no hauria de fer falta recordar-los el Dret de Càtedra recollit en la nostra infravalorada Constitució, en concret en l'article 20.1.c)» i afegeix que «No crec que la seva ignorància arribi a aquest punt, però per si de cas això és així, els transcric l'article 3 del mateix text legal que resa així: El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret a usar-la».

La professora també s'abona a aquella vella idea tan repetida pels colons espanyols de 'que bella es Mallorca, lástima que haya mallorquines': «Em fa molta pena que el seu món s'acabi en el Cap de Formentor, els he de dir que, encara que la meva estimada Mallorca és meravellosa, el món és moltíssim més gran i no acaba aquí».

I encara hi afegeix més llenya a la foguera supremacista: «la llengua, l'idioma, està pensat, des que l'home és home, per a facilitar la comunicació entre nosaltres, no per a discriminar als qui no en fan un ús d'acord amb els criteris d'alguns que, com vostès, tenen un concepte de l'ésser humà, la vida i del món molt, molt, molt petitó».

El final de la carta és apoteòsic... les majúscules són seves, la traducció és nostra: «Els agraesc enormement la seva recomanació, però en el meu cas continuaré fent ús de LA MEVA LLENGUA: EL CASTELLÀ a la qual intentaré de defensar i d'usar, tant en els meus escrits com en les meves exposicions orals de la millor manera possible».

+ VIST