A Palma, i a altres poblacions de Mallorca i de les Illes Balears resulta complicat fer les interaccions diàries en llengua catalana. Les persones que optes per la llengua pròpia d'aquesta terra es troben, sovint amb obstacles i, en menor mesura, amb discriminacions.
Una lectora de dBalears ens ha fet arribar la narració de les peripècies (contrastades per la nostra redacció) que ha hagut de passar per intentar comunicar-se en mallorquí amb el servei tècnic oficial de l'empresa Teka a Palma. Es tracta de Sat Baleares, domiciliada al carrer Alfons el Magnànim.
Aquesta és la narració que ens ha fet arribar A.S.:
«Vaig haver de menester els serveis de l’empresa Sat Baleares, ja que es va espenyar el meu rentaplats.
Tot va començar dijous 20 de maig quan vaig telefonar per saber si em podrien arreglar el rentaplats, em va despenjar un home, jo li vaig dir «Bon dia», i tot seguit em va dir que «Por favor me puedes hablar en castellano? Es que no entiendo el mallorquín». Aquest home té accent argentí i vaig pensar que pot ser feia poc era a l’illa i per això vaig girar la llengua i vaig contestar en castellà.
Dissabte 22 de maig vaig tornar a telefonar ja que no em van dir res del rentaplats, i vaig dir «Bon dia!», i abans de seguir xerrant, l’home em va dir «me puedes hablar en castellano?» I jo vaig canviar l’idioma una altra vegada.
Una vegada varen venir els tècnics i es varen endur el rentaplats, em varen dir que el dimecres el tendria, cosa que no va ser així, per tant divendres 28 vaig telefonar per saber que passava. Una vegada més vaig dir «Bon dia!» I ell em va contestar el mateix, «me puedes hablar en castellano...» I jo, vaig tornar a canviar l’idioma.
Dissabte 29 de maig vaig tornar a telefonar perquè els esperava i no venien, i una vegada més vaig dir «Bon dia!», i una vegada més ell em va dir, «me puedes hablar en castellano?» i com sempre, vaig canviar l’idioma.
Una vegada vaig aclarir quan tendria el rentaplats, li vaig demanar en castellà, «quan temps fa que vius a Mallorca?» ell em va respondre (sempre en castellà) «Perquè ho vols saber?», i jo li vaig dir, «perquè dius que no entens el mallorquí», i ell em va dir «des de l’any 2007» i jo li vaig insistir «i no entens res en català?» i ell va respondre «no» i jo al·lucinada li vaig insistir més, «ni tan sols les coses bàsiques de la teva feina, com rentaplats?», i ell em va dir «no, no entenc res del mallorquí» i que si tanmateix jo sé xerrar el castellà, idò que ho fes, així ens entendríem els dos, ja que sinó és una falta de respecte. Davant aquesta resposta jo li vaig dir «la falta de respecte la te vostè, ja que em fa canviar el meu idioma, no cal que xerri el català si no vol, però com a mínim el podria entendre, ja que du tants anys aquí», ell em va contestar «no, no ho pens fer», davant d’això vaig decidir canviar l'idioma i xerrar en català, i li vaig dir «Em sap molt de greu que no el vulguis entendre.... no em va deixar acabar la frase quan em va interrompre per dir... «no cal que segueixis xerrant perquè no l’entenc i si segueixes xerrant en català mai l’entendré».
Davant d’això vaig dir-li «si vols li tradueixo, rentaplats és lavavajillas» i ell va fer befa de com es diu rentaplats en català i va afegir «no insisteixis que tanmateix no l’entendré mai», davant d’això vaig decidir penjar.
Dilluns 31, vaig haver de tornar a telefonar ja que varen fer la instal·lació malament, i jo com sempre, «Bon dia! Telefonava perquè....» i em va interrompre i em va dir, en castellà, «per favor em pots xerrar en castellà que no l’entenc?» I li contest, «una altra vegada estam així? Per favor no m’obligui a xerrar en castellà» i ell em contesta «Jo també li ho deman per favor que em parli en castellà» i jo li dic «ja però aquesta conversa la vàrem, tenir l’altre dia, si no entén alguna cosa jo li puc traduir, no em sap greu». A continuació li dic en català, «el rentaplats que em vareu dur dissabte....» i m’interromp per dir-me «no sé què em dius, jo ja som molt major per estudiar i és molt difícil» i jo en castellà li dic, «però dus més de 12 anys vivint a Mallorca, i ell em diu «és que no, és molt difícil i no vull».