Aina Vidal Montserrat (Son Ferriol, 1996) ha estat membre de la Junta Directiva de l'Obra Cultural Balear durant els tres darrers anys i des del passat 16 de juny és la nova Coordinadora de l'Entitat.
Quines seran les vostres responsabilitats a partir d'ara? Responsabilitats n’hi ha moltes i cadascú ha d’assumir les seves. Parl tant de l’equip tècnic com de la Junta Directiva. En ambdós llocs, cal tenir un compromís amb l’entitat. En tot cas, les meves seran mantenir l’activitat de l’Obra Cultural Balear i assegurar-me que la feina surt endavant.
Podem dir que l'OCB torna a estar en un moment d'expansió?
Sens dubte. Si bé és cert que la pandèmia ha jugat una mala passada, crec que la tendència de l’entitat, en comparació en fa uns anys enrere, és de creixement. I aquesta és la línia que volem seguir i, especialment amb els joves.
Com ha afectat la pandèmia a l'OCB?
La pandèmia ha afectat a tots els nivells de la nostra societat i ha obligat a tothom a aturar-se. Això ha fet, evidentment, que hagi minvat considerablement l’activitat de l’entitat. Durant tot aquest temps, no s’han pogut programar actes, ni diades, ni manifestacions, sort que hem pogut seguir fent reunions de forma telemàtica. Ara, com tot, toca tornar a arrancar.
L'OCB, aquesta darrers anys, ha tornat a obrir-se a la societat, ha reobert Can Alcover, ha reforçat la Xarxa Territorial, ha recuperat la idea de campanyes populars... La vostra idea és abundar en aquesta línia?
La idea és mantenir l’activitat a Can Alcover; enfortir la Xarxa Territorial; fer campanyes, entre altres, de socis; arribar a les barriades, apropar-nos als joves, donar un cop de mà a la indústria cultural, etc.
En quin moment està la Xarxa Territorial?
També s'ha recuperat la Xarxa a nivell d'Illes Balears... Actualment hi ha 34 municipis que formen part de la Xarxa Territorial de l’OCB. És molt bona xifra, si tenim en compte que és més de la meitat dels municipis de Mallorca. Ara cal treballar en aquells pobles on encara no existeix una delegació de l’OCB o una entitat cultural amiga. Pel que fa a la Xarxa a nivell d’Illes, s’ha duit a terme una primera passa amb la trobada de l’OCB de Formentera, l’Institut Menorquí d’Estudis, l’Institut d’Estudis Eivissencs per a treballar de forma conjunta.
Quin balanç feis fins ara de la campanya 'Comença amb un Bon dia'?
És una campanya que va néixer amb força i ha funcionat molt bé. A Palma, no hi ha dia que passegis pel carrer i no vegis algú amb una bossa de ‘Bon dia’. Llàstima que amb la pandèmia quedàs aturada.
Heu aconseguit posar a l'agenda una qüestió que estava 'tapada': les discriminacions constants als que trien usar la llengua catalana...
És una de les mostres que, efectivament, queixar-se, denunciar i fer renou, serveix per canviar algunes coses. A l’OCB hem treballat en aquest sentit, amb la Bústia de Drets Lingüístics, on els ciutadans ens podien fer arribar discriminacions lingüístiques que patien, amb el suport jurídic a Paula Rotger, qui també fou maltractada per raó de llengua, fent campanyes de normalització lingüística, etc. Fruit de tot això, el Govern va posar en marxa, fa uns mesos, l’Oficina de Drets Lingüístics, fet que celebram.
Com valorau les polítiques culturals de les institucions? I les polítiques lingüístiques?
Tant en un àmbit com en l’altra, consider que ha faltat valentia i una aposta clara per unes polítiques culturals i lingüístiques més fermes i ambicioses. Pel que fa a la política lingüística cal apostar per una política activa, això suposa una despesa pública que s’allunya molt del pressupost actual. Tanmateix, el pressupost que els nostres governants decideixen destinar a cada política pública, és un reflex de les seves prioritats i els seus interessos i sembla que el català i la cultura no es troba entre els deu primers.