Pere Sampol històric dirigent sobiranista i que entre d'altres ocupà els càrrecs de vicepresident i Conseller d'Economia, Comerç i Indústria del Govern i Senador per les Illes Balears, s'ha afegit a les veus que reclamen un major compromís per part de les institucions, però també per part dels partits sobiranistes, en la defensa de la llengua catalana.
Sampol ha publicat aquest dijous un important article al diari Ultima Hora, titulat Ecologisme lingüístic, en el qual envia un missatge directe i explícit als «partits autòctons». Sampol diu a l'article «I, el més greu és que en l’àmbit polític sembla que no es dóna prou importància a la gravetat de la situació. Fins i tot pel que fa als partits autòctons, Més i el PI, pareix que han adoptat un perfil baix en la lluita per la normalització de la llengua catalana. Com que la defensa de la llengua pròpia no figura entre les prioritats de la gent, doncs deixa de figurar com a prioritat en l’agenda política d’aquests partits. Però, els partits, no haurien d’oblidar que la seva missió, o la raó de la seva fundació, no és adaptar-se a la realitat, sinó transformar-la. Si els qui estam convençuts renunciam a propagar les nostres idees i els contraris cada dia són més bel·ligerants, el resultat està cantat».
L'article de Sampol comença recordant que «Molts de la meva generació començarem a actuar en política, a mitjans dels anys setanta, quan el franquisme agonitzava. Ens motivaven dos grans ideals: la democràcia i la llengua catalana. Pot ser sorgien altres derivades com la justícia social, l’amnistia, la llibertat d’expressió, la protecció del territori, l’autonomia,... però totes passaven per aconseguir la democràcia i protegir la llengua catalana».
Sampol també hi diu: «Avui pareix com si el temps no hagués passat en molts d’aquests aspectes. Sembla que no hem consolidat cap d’aquests objectius. Podríem tornar a cantar aquella cançó de Lluís Llach que diu allò de «no és això companys, no és això...». Especialment s’estén la sensació de derrota en la lluita per la perpetuació de la llengua catalana. Pot ser mai havíem tengut tants escriptors en la nostra llengua, ni tantes publicacions, ni tanta presència a l’escola, ni alguns mitjans audiovisuals en català,... però la sensació és que perdem el seu ús al carrer, en l’àmbit familiar, en l’administració pública... Podríem dir que hem entrat en una situació d’emergència lingüística, la qual, com l’emergència climàtica, pot ser irreversible si no s’actua amb urgència».
Sampol conclu l'article dient que «de la mateixa manera que molta gent cada dia està més preocupada per la desaparició d’espècies animals i vegetals, la mateixa bona gent hauria d’estar preocupada per la desaparició de la nostra llengua. Haurien de convertir-se, també, en ecologistes lingüístics».