Els greus fets succeïts el passat 30 d'agost al Centre de Salut de Son Pisà, quan una metgessa va obligar una pacient de 79 anys a canviar de llengua, sota el xantatge de que si no ho feia no l'atendria, té molts de precedents. Els més recents als centres de Salut de Santa Catalina, Binissalem i Campos. Però també en té al mateix centre.
Un dels primers casos denunciats va ser el que es va produir el 26 de juliol del 2005, quan un ciutadà de Palma, Francesc Ramis, va presentar una reclamació en el centre de salut de Son Pisà per a queixar-se que el personal mèdic que l'havia atès no el va entendre quan s'expressava en català i per a recordar que és llengua oficial de les Balears.
En la resposta a la reclamació, feta el novembre d'aquell any, signada pel director gerent d'Atenció Primària, Alberto Anguera Puigserver, i per la representant de la subdirecció mèdica de l'Atenció Primària, Natividad García Regalado, el servei de l'Ibsalut reconeixia que «és ben cert que a les Balears hi ha dues llengües: castellà i català». Tot i amb això, la carta especificava que «de vegades, el personal substitut que treballa a les Illes no se'n surt amb fluïdesa en català, ja que provenen de territoris no catalanoparlants». Dit això, els alts responsables de l'Atenció Primària afegien en la missiva que «fins que no s'instrueixen en aquesta llengua hi pot haver problemes de comunicació, per la qual cosa li aconsellam que en una altra ocasió es faci entendre, ja que és el seu estat de salut allò que s'ha d'objectivar i el més interessat és vostè».
Setze anys després, la situació és exactament la mateixa: hi ha metges d'atenció al públic que es neguen a entendre els pacients que opten per parlar en català... I a l'Ibsalut li sembla bé que siguin els pacients els que hagin de baratar la llengua.