El PSIB continua la seva deriva espanyolista i contrària als Acords de Bellver que són el marc del pacte que garanteix la presidència del Govern a Francina Armengol.
Segons ha avançat el diari Ultima Hora en una notícia elaborada per Joan J. Serra, el PSIB ha proposat als seus socis de Govern (MÉS per Mallorca i Podemos) unes esmenes al seu propi projecte de Llei d’Educació, que ha iniciat la seva tramitació parlamentària, perquè el castellà sigui tractat com a llengua vehicular d'ensenyament i aprenentatge igual que la llengua catalana, a la qual s'aplicaria la diferenciació de «llengua pròpia i vertebradora».
Els representants del PSIB intenten convèncer els seus socis de govern de la «necessitat» que el castellà sigui imposat «almenys en algun dels projectes, àmbits, mòduls, àrees o matèries no lingüístiques», és a dir, a més de l'assignatura de Llengua i Literatura Castellanes, «per a garantir que s'aconsegueix la competència comunicativa corresponent».
Aquesta esmena podria donar lloc a la interpretació que el Decret de Mínims (que estableix un mínim del 50% de l'ensenyament en català) no està aconseguint l'objectiu d'una competència comunicativa en castellà i que és necessari ampliar o reforçar aquesta llengua a les aules.
Segons informa Ultima Hora, la introducció d'aquestes esmenes seria motivada pel suposat temor del PSIB a sentències com les dictades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el Tribunal Suprem en les quals s'estableix un 25% d'ensenyament en castellà en aquesta comunitat.
No obstant això, hi ha fonts que apunten que aquestes sentències varen ser dictades durant la vigència de la LOMCE (llei educativa del Govern de Mariano Rajoy, que establia el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament en tot l'Estat), mentre que ara regeix la LOMLOE (llei educativa del Govern de Pedro Sánchez, que no fa referència al castellà com a llengua vehicular), per la qual cosa les prevencions del PSIB, en forma d'esmenes, no tendrien ara sentit i serien innecessàries.
Una altra qüestió que hauria motivat la introducció de les esmenes seria el desig del conseller d’Educació, Martí March, d'aconseguir «el màxim suport possible a la Llei d’Educació» i aquesta seria una via per a aconseguir el suport de PP i Ciudadanos.