Iñaki Aicart, docent a un centre de Palma i antic portaveu de l'Assemblea de Docents, que l'any 20013 va convocar una vaga indefinida de docents i va donar suport a diverses mobilitzacions, ha publicat un enfilall de dades i reflexions sobre la realitat lingüística als centres d'ensenyament de les Illes Balears, que resulta molt útil per conèixer quina és la realitat que es viu a les escoles i instituts.
Aicart recupera les dades d'un document publicat per l'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (l’IAQSE) que depèn de la Conselleria d’Educació i que el 2019 advertia de la desigualtat en competència comunicativa en llengua oral en els alumnes de 6è de primària (curs 17-18). «L’informe fa una comparació de la competència lingüística en llengua oral en castellà i en català a 6è. La seva conclusió és que hi ha un major assoliment de la competència lingüística en llengua oral en castellà».
Les dades
Aicart recorda les dades que ofereix l'informe:
- El 44,9% de l’alumnat té una competència satisfactòria en castellà i el 31,4% la té en català.
- El percentatge d’alumnes que té una competència acceptable és d’un 29,7% en el cas del castellà i un 23,3% en el cas del català.
- Un 74,6% de l’alumnat -quasi un terç- té una competència «positiva» en castellà. En el cas del català, la competència positiva queda en un 54,7 de l’alumnat de 6è de primària.
- Alumnat que té una competència baixa (16,3%) i molt baixa (9,0%) en castellà i les comparam amb la competència baixa (23,4%) i molt baixa (21,9%) en català, observam que un 45,3% de l’alumnat no té una competència «positiva» en llengua catalana. Quasi la meitat de l’alumnat que fa 6è de primària. Escandalós!
La valoració
Aicart considera que «El document d’avaluació mostra l’entrada a una realitat molt preocupant respecte a la vitalitat de la nostra llengua dins sistema escolar. Tot i això, ens va passar per davant dels nassos sense més pena ni glòria» i afegeix que «Mai he comprés com no se li ha donat més importància a les seves conclusions per part de docents, organitzacions de defensa de la llengua, sindicats, mitjans de comunicació... I per descomptat, per part de la Conselleria».
El docent continua: «La constatació dels fets que dibuixa l’informe no va fer saltar les alarmes ni va suposar la posada en marxa de cap programa que servís per fer augmentar la competència lingüística oral en català dels nostres alumnes. Així anam» i afegeix que «Lamentablement, no n'aprenem i una altra vegada actuam de forma reactiva quan des del poder polític esmolen les estisores per fer una nova retallada a la llengua catalana a l’escola».
Aicart també destaca que «Afortunadament veiem com darrerament molta gent valenta i algunes organitzacions planten cara a les vulneracions dels drets lingüístics. Això hem de fer també des dels centres educatius. Aquesta ha de ser l’actitud que des de les escoles i instituts hem de tenir davant la lleugeresa i passivitat que es du des de la Conselleria respecte a la situació de la llengua catalana als centres educatius i a la societat en general».
Per acabar, fa referència a la Llei d’Educació Balear: «Hi ha qui li ha donat suport perquè reconeixerà el català com a llengua vehicular del sistema educatiu. Quedarà molt bé, però el que necessitam són recursos humans, formació, materials i etc. per fer efectiu que el català sigui la llengua vehicular des de ja i no lleis que preveuen perpetuar l’infrafinançament del sistema educatiu uns anys més».
El Document 'Assoliment de la competència comunicativa en expressió oral en l'avaluació de diagnòstic a 6è d'educació primària (curs 2017-2018)' es pot consultar en el següent enllaç: http://iaqse.caib.es/documentos/documents/document_17.pdf