Desenes de persones s'han concentrat aquest dissabte a Palma en defensa de les pensions dignes. L'acte, convocat per la Coordinadora Balear per la Defensa de les Pensions Públiques, també s'ha repetit a Ciutadella i Eivissa.
La Coordinadora ha recordat que, fa quatre anys, el moviment pensionista es va revelar i va sortir al carrer enfront de «l insultant 0,25% de pujada que el PP de Rajoy i la ministra Fátima Báñez imposaven des de 2015». Així, i després d'anys de lluita, es va aconseguir que el govern de Rajoy claudiqués i tornés a posar l'índex de preus en el consum anual acumulat -IPC acumulat o IPC Real- com a índex per a la revaloració anual de les pensions.
No obstant això, ha lamentat que, quan es creia que l'ús de l'IPC Acumulat, IPC Real, es consolidaria com a sistema de revaloració anual de les pensions, els pensionistes es troben que en la Llei 20/21, publicada en el BOE el 29 de desembre de 2021, estableix com a referència l'anomenat IPC Mitjà.
Per a la Coordinadora, «utilitzar l'IPC Mitjà en comptes de l'IPC Real suposa apostar per fer trampa i empobrir les pensions, i incomplir els compromisos amb els pensionistes per part dels partits de la majoria parlamentària i els agents socials, de mantenir la capacitat adquisitiva de les pensions».
«El cost de la vida s'ha incrementat, entre els mesos de novembre de 2020 i 2021, en un 5,5% (IPC real) i s'ha aplicat un IPC mitjà del 2,5%, per a les pensions contributives, i un 3% per a les mínimes i no contributives, generant un empobriment d'un 3% en les pensions contributives i un 2,5% per a les no contributives», ha asseverat el col·lectiu.
Així mateix, segons la Coordinadora, «més de la meitat de les pensions estan per sota del salari mínim, i una mica més de dos milions i mig de persones reben una renda que no supera els 650 euros». En concret, ha apuntat, «les pensions de viduïtat, incapacitat permanent i orfandat són les prestacions més precaritzades».
A més, l'entitat cívica ha posat l'accent en que «la majoria de persones en situació de pobresa són dones», ja que «la bretxa de gènere en pensions és del 35%». I, a més, ha lamentat que «tot i que es reconeix que el Sistema Públic de Pensions és sòlid i viable, persisteixen les amenaces de privatització del mateix i de la seva gestió».
Reclamacions
Davant aquesta situació, des de la Coordinadora exigeixen «garantir per al 2022 i anys successius el poder adquisitiu de les pensions, revaloritzant-les en funció de l'increment de l'IPC real, tal com es feia abans de la reforma del 2011, i compensant la pèrdua del 3% del poder adquisitiu de les pensions en 2021».
A més, reclamen «garantir que no hi hagi pensions per sota del llindar de pobresa, eliminant la bretxa de gènere en salaris i pensions i augmentant la pensió mínima fins a equiparar-se al salari mínim interprofessional, i aquest situar-se al 60% del salari mitjà, com recomana la Carta Social Europea».
Finalment, la Coordinadora també reclama «garantir les pensions públiques dignes, justes i suficients i el caràcter públic del Sistema de Pensions, derogant les retallades de les reformes de 2011, 2013 i 2021, i rebutjant la privatització total o parcial, sota qualsevol fórmula».