Una dotzena de joves han estat sotmesos, des del 13 de juny, a un judici a l'Audiència Provincial de Palma en el qual la Fiscalia demanava un total de 29 anys de presó. Es tracta de l'anomenat cas Confeti, que fa referència a una acció de protesta pacífica al Moll Vell de Palma contra la massificació turística.
El 'cas confeti' es remunta al 2017, quan un grup de persones varen tirar confeti i encendre bengales a la zona del Moll Vell de Palma, entre la zona del pantalà i la de restaurants en el marc d'una acció per a denunciar el turisme massiu que «destrueix Mallorca i que condemna la classe treballadora dels Països Catalans a la misèria».
En aquest procés judicial, s'acusava una dotzena de persones per aquells fets, algunes de les quals ni tan sols es trobaven a Mallorca aquell dia. Així, després que els encausats hagin aportat nombroses proves i testimonis, l'Audiència Provincial ha dictat una sentència absolutòria per a tots els acusats.
Què diu la sentència?
Un cop determinat l'abast de la participació als fets d'aquells acusats que ho varen fer, i la no acreditació de la participació dels altres, l'Audiència Provicial de les Balears valora l'abast penal d'aquests començant per l'estudi del tipus delictiu de l'article 557.1 del Codi
Penal.
- No tota afecció de l'ordre públic comporta de manera necessària una afecció de la pau pública, sinó que aquesta pot subsistir amb cert desordre. Remarquen que és important «no equiparar la pau pública amb el concepte més ampli d'ordre públic». «L'alteració haurà de ser greu, és a dir, revestida d'entitat i intensitat suficient com per pertorbar la convivència social, per això cal tenir en compte els llocs i la durada de l'alteració. En el cas sotmès a judici no es donen conductes de caràcter violent i, com es desprèn de la doctrina exposada», destaquen.
- Dos dels acusats varen participar a una concentració de protesta contra la massificació que comporta el model turístic a les Illes. «No va ser degudament comunicada a l'autoritat la seva celebració, però no per això els participants varen deixar d'estar dins del àmbit de l'exercici dels drets a la lliure expressió (article 20.1.a) i a la reunió i manifestació (article 21 Constitució). Assenyala la doctrina que el dret de reunió és el més elemental dels drets fonamentals de naturalesa política ja que la llibertat d'expressar les pròpies idees aparella forçosament el reconeixement del dret a transmetre a altres opinions així com d'escoltar les alienes», explica la sentència.
- En el transcurs de la concentració es varen activar pots de fum i, almenys, una bengala i es va llançar confeti. «No es va causar cap mena de dany o perjudici, més enllà de les molèsties produïdes pel fum a les persones situades a les proximitats. Ningú ha formulat cap reclamació de cap tipus. No es va alterar la pau pública entesa com assenyala la jurisprudència i, sobretot, no es va executar cap acte de violència de cap mena», destaquen al text.
- En relació amb el lloc, l'únic que veu censurable l'Audiència és «la proximitat al restaurant». «El perill en què es va fonamentar l'acusació ni s'ha acreditat ni és típic. Ni tan sols apreciem l'existència de perill per a les persones o per als béns. Es varen causar molèsties als clients del restaurant pel fum provocat i la situació sorprenent d'una petita manifestació amb pancartes i reivindicacions, fum, bengales i confeti. Però una societat democràtica no pot criminalitzar l'ensurt que pot causar una manifestació (encara que no hagi estat comunicada a l'autoritat) als comensals d'un restaurant. El dret a no ser molestat mentre se sopa a un restaurant no pot primar sobre el dret a protestar pacíficament», remarquen.
- La descripció més objectiva dels fets per a l'Audiència és «la que donen els agents de l'autoritat que hi varen intervenir». Els policies no varen valorar perill i expliquen que varen donar compte a la Delegació del Govern espanyol per la possibilitat que s'hi hagués produït una infracció administrativa: «Els manifestants no varen llençar res perillós al mar, que es varen dissoldre quan els varen veure, que no es va produir cap desperfecte, només algunes persones es varen posar nervioses, que ningú es va dirigir a ells per a formular denúncia o reclamació i que no va percebre cap perill per a persones o béns».
Amb tot això, l'Audiència Provincial de les Balears determina que no es va alterar la pau pública no es varen practicar actes violents sobre persones o coses, no es va amenaçar a ningú i, segons manifesten els agents d'ordre públic, no es va produir cap perill per a persones o béns. Per això, «la conseqüència de tot plegat és el dictat d'una sentència absolutòria per a tots els acusats».