Un any més, Esquerra Unida Illes Balears (EUIB) ha organitzat l'Escola de Formació Política, que enguany ha arribat a la quarta edició. La jornada s'ha dut aterme el passat dissabte al saló d’actes de la UGT a Palma, amb el títol 'Teixint comunitat'.
A les 10.00 hores a tengut lloc el primer dels tallers, amb el títol 'La reforma laboral, una eina de transformació social', en el qual hi ha intervengut Yolanda Calvo, secretària d’ocupació de Comissions Obreres de les Illes Balears (CCOO-IB), i Xisca Garí, vicesecretària de la Unió General de Treballadores i Treballadors de les Illes Balears (UGT-IB). Ha moderat aquest primer taller Miguel Carranza, secretari de comunicació d’EUIB.
El segon dels tallers, 'Polítiques migratòries, la frontera de la desigualtat', ha donat inici sobre les 12.30 hores, amb les intervencions de Carlos Martínez, activista DDHH i portaveu de la plataforma Les Balears Acollim; Justin Kashara, president de Kal Melanina; Nataly Pinzón, activista colombiana, i Laura Pérez, jurista i secretària d’Organització d’EUIB, qui ha moderat l’acte.
L'activista colombiana Nataly Pinzón ha remarcat en el seu torn d'intervenció que el poble que emigra té «molta necessitat de compartir històries, de compartir les seves realitats». «Emigrar té a veure amb tot, amb la nostra identitat cultural, amb com percebem les fronteres…», ha destacat.
A més, ha fet referència al terme «desterritorialitzar» que té a veure amb «el dol que pateix la persona que emigra, no solament amb la idea de deplaçament físic sinó amb la idea de l’estat-nació». «Moltes vegades aqueixa persona no traspassa la frontera del seu territori, sinó que l’extén a un territori nou. I no entenem això, volem homogeneïtzar la població».
Pinzón també ha explicat les condicions actuals que viu Amèrica Llatina, «que gira cap a l’esquerra políticament en un moment històric per a avançar». «Hem de tenir present que més de deu candidats de l’esquerra han estat assassinats a Colòmbia, per això ara vivim un moment històric. Amèrica sembla que s’està recomposant i treballant de manera més unida, conjunta, i això a Europa ha de tenir un gran impacte», ha destacat. A més, ha apuntat que aquesta veu llatina que ara s’alça «molt més forta» permet que es pugui parlar de tu a tu amb Europa, «no només en termes de justícia social sinó també ecològica».
Respecte a l’Estat espanyol, ha remarcat la falta que fa, encara, que digui a terme un veritable exercici de reparació democràtica.
L'activista, finalment ha posat Mallorca com «una petita mostra» de la integració mitjançant la llengua de persones nouvengudes: «Els immigrants veim en la llengua un vehicle per a integrar-nos a Mallorca. Participam en l’activitat diària de mantenir viu el català».