La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia dels Illes Balears (TSJIB) ha dictat un acte en el qual denega la petició d'un pare de Mallorca perquè la seva filla rebi el 25% de classes de l'institut en castellà.
D'aquesta manera, la Sala rebutja la petició de mesura cautelar del progenitor, qui va interposar un recurs contenciós administratiu contra la Conselleria d'Educació i Formació Professional pel silenci administratiu. El pare sol·licitava que la seva filla rebés el 25% de les assignatures troncals en espanyol tant en el curs que es trobava com en els successius.
La decisió, que ha estat secundada per tres magistrats del Tribunal mentre que altres dues jutgesses han emès un vot particular de discrepància, sosté que el marc jurídic de les Balears regeix en matèria d'educació un sistema de conjunció lingüística, on es parteix d'una regla general que imposa com a vehicular l'ensenyament en la llengua catalana almenys en un 50 per cent.
D'acord amb els magistrats, aquesta regla pot incrementar-se sense límit «a través del projecte lingüístic de cada centre que, al seu torn, ha de ser conforme amb la realitat social, demogràfica i econòmica circumdant».
Segons els jutges, la mesura cautelar ha estat sol·licitada per una única persona i en un només centre educatiu, «però s'imposaria igualment als altres alumnes de la classe». Per tant, consideren que «és una mesura cautelar que, d'una banda, afecta greument a l'interès general». A més, sostenen que la denegació de la mateixa no suposa «un perjudici rellevant per a aquesta».
D'altra banda, en la decisió, el Tribunal apunta que la mesura sol·licitada «és clarament il·limitada i tan sols per aquest fet ja es veu que no pot prosperar». Segons els magistrats, «d'accedir-se a aquesta en els termes interessats ara ens trobaríem amb un 'avanç' de la decisió final a la sentència».
D'aquesta manera, la Sala majoritàriament considera que la part recurrent no ha provat que el percentatge real de l'ensenyament en castellà sigui de menys del 25 per cent ni que l'ensenyament d'aquesta llengua es decanti de les previsions del projecte lingüístic del centre, que ha estat avalat per la Conselleria.
En l'acte, els magistrats assenyalen que no consta «quin és l'interès públic que col·lideix amb la petició del recurrent ni quins serien els criteris aplicables per a determinar que ha de prevaler el supòsit dret del recurrent i/o la seva filla enfront de l'interès públic i general a mantenir el projecte lingüístic vigent en el centre». En definitiva, la Sala defensa que «l'interès social i general supera al particular».
Per contra, les dues magistrades que signen el vot particular entenen que hauria d'haver-se estimat íntegrament la sol·licitud de la mesura cautelar.
Les jutgesses argumenten que el projecte del centre educatiu contempla com a única llengua vehicular d'ensenyament el català, així com consideren que la mesura cautelar sol·licitada no és contrària als interessos generals.