Tal com han fet per cada fossa exhumada a Mallorca amb víctimes recuperades i coincidint amb la data de desaparició, 5 de gener (1937), de les cinc dones trobades recentment a una de les fosses de Son Coletes (Manacor), el proper dijous a les 10.30 hores, al Jutjat de Guàrdia de Manacor, Memòria de Mallorca presentarà una denúncia per crim contra la humanitat per Aurora Picornell, Belarmina González, Catalina Flaquer, Antònia i Maria Pascual.
La denúncia anirà acompanyada dels informes científics arqueològics, antropològics i mèdics forenses de les exhumacions on se certifiquen les causes de les morts, totes per arma de foc i amb traumes peri mortem i signes de violència, amb la posició en què s'han trobat i les característiques dels enterraments de cada una de les víctimes; és a dir, amb les evidències científiques de les greus violacions contra els drets humans perpetrades contra les cinc dones. Els acompanyaran a la presentació membres del Col·lectiu de Dones de Llevant i del Col·lectiu Aurora Picornell, així com també familiars de les víctimes.
Amb la recuperació de les cinc dones i atenent al nombre de víctimes que s’han pogut localitzar i exhumar fins a dia d'avui, (concretament 241), es confirma el que Memòria de Mallorca sempre ha mantengut: «les detencions il·legals, les execucions extrajudicials, les desaparicions forçades, els assassinats, les tortures i la violència exercida de forma massiva i sistemàtica per les autoritats feixistes de l'època contra les persones no efectes al seu règim representen crims contra la humanitat, tipificats jurídicament, que ni prescriuen ni es poden amnistiar. Tenim evidències científiques irrefutables a les restes mortals trobades a les fosses, persones assassinades, amb signes de tortures, fermades, tirades de qualsevol manera, sense cap respecte, amb impactes i casquets de bales per tot arreu».
Es fa palès també el patiment dels familiars d’aquestes víctimes i la vulneració en l’actualitat dels seus drets, drets fonamentals a una democràcia, com la tutela judicial efectiva, que dissortadament no tengueren durant la dictadura i no tenen ara tampoc durant aquesta democràcia.
«Volem destacar la violència exercida pel règim feixista contra les dones pel fet de ser dones i també pel seu posicionament republicà i d'esquerres. En el cas d'Aurora i les seves companyes foren representants d’un col·lectiu femení d’esquerres, antifeixista i feminista», han remarcat.
Per tot això, Memòria de Mallorca es personarà el proper 5 de gener, davant als jutjats de guàrdia de Manacor, per a denunciar les greus violacions contra els drets humans que evidencien les restes mortals trobades.
«A una democràcia plena, les víctimes han de ser el centre dels processos de memòria, han de prevaler els seus drets, i si l'administració de justícia no les vol emparar, els governs han de posicionar-se devora elles i acompanyar-les als tribunals», apunten.
El Govern, l'any 2017, va interposar una denúncia per les restes mortals exhumades a les fosses de Sant Joan i Porreres, «demostrant estar a la capçalera de les polítiques públiques institucionals de memòria democràtica que s'apliquen a l'Estat espanyol», apunta l'entitat. No obstant això, la denúncia fou arxivada, com les de Memòria de Mallorca o les de qualsevol altra entitat que representi les víctimes del franquisme.
Memòria de Mallorca espera que el Govern es presenti davant la Fiscalia de nou i denunciï també el que s'ha trobat a les altres fosses exhumades, incloent la de les cinc dones, confirmant que és pioner en l'aplicació de les polítiques públiques de memòria democràtica.
Per la seva part, l'entitat reitera que malgrat que «ens arxiven les denúncies, així ho han fet sempre, des de la primera fa 17 anys, fins a les darrera, interposada fa un any, continuarem batallant als tribunals, aquí o fora, personades estam també a l’Argentina, fins que les nostres víctimes tenguin el dret, com tothom, a ser escoltades i emparades pels tribunals».