La revista 'Journal of Marine Science' ha publicat els resultats d'un treball els autors del qual insisteixen que les àrees marines protegides són «eines fonamentals» per a la conservació dels recursos naturals afectats per l'impacte humà però no són suficients. Segons els resultats, la protecció de la pesca no va provocar cap canvi significatiu en l'estructura tròfica de la comunitat de peixos carnívors en cap les regions analitzades en l'estudi, encara que sí han detectat canvis en la dieta d'algunes espècies.
Les reserves marines de la mar Mediterrània i de les zones del nord-est de l'oceà Atlàntic són suficients per a ajudar a reconstruir les poblacions d'alguns peixos carnívors i restaurar la seva estructura de talles, així com per provocar canvis en la dieta d'unes certes espècies. No obstant això, «és poc probable que indueixin a la recuperació de l'estructura tròfica dels ecosistemes pristinos previs a la intensificació de la pesca».
Aquests resultats s'explicarien per l'absència de peixos carnívors de gran grandària i altres espècies de gran mobilitat, com a foques i taurons costaners, que es troben en la part superior de la cadena tròfica i que han quedat «molt afectats» per l'explotació humana. Així, els objectius de les reserves marines a les regions en les quals els depredadors molt mòbils han estat delmats o s'han extingit han de replantejar-se en termes «més realistes».