El Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs d'inconstitucionalitat que va interposar el Parlament, amb el suport de PP, CS, El PI, MÉS per Mallorca i Més per Menorca, contra els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per a l'any 2021 per no recollir el factor d'insularitat. El recurs reclamava la inconstitucionalitat dels comptes estatals per a aquell any argumentant que es vulneraven els articles 2 i 138 de la Constitució generant un «desequilibri econòmic» entre les Balears i la península per la insularitat.
El TC considera que el REB «no viu aïlladament» sinó que està integrat en un sistema general en el qual l'Estat, per exigències del principi de solidaritat, ha de vetllar per l'establiment d'un equilibri econòmic, adequat i just, entre les diverses parts del territori espanyol». Aquest equilibri, considera el Constitucional, ha de ponderar a cada moment el fet insular, però també les dades relatives a les altres parts del territori espanyol. «L'equilibri entre les diverses parts del territori espanyol exigeix una contemplació de les circumstàncies no sols de les Balears», diu la sentència.
Quant al factor d'insularitat, el TC diu que el Reial decret 4/2019 determina que la dotació inicial per al primer exercici es fixarà a partir de la metodologia acordada en la Comissió Mixta d'Economia i Hisenda. Igualment, matisa que, en aquell moment, no es determinava quin era el primer exercici en el qual havia de dotar-se l'esmentat factor d'insularitat, sinó que ho condicionava a la metodologia que havia de determinar la Comissió. La sentència afegeix en aquest punt que quan es van aprovar els PGE impugnats, no existia encara acord per a la metodologia. De fet, contínua, pocs mesos després de la interposició del recurs, al setembre de 2021, es va aconseguir l'acord en el si d'aquesta Comissió Mixta respecte a la quantia del factor d'insularitat que sí que van incloure els pressupostos de 2022.