La Plataforma per la Llengua ha denunciat aquest divendres que durant la darrera legislatura a les Balears s'han incomplert la majoria de compromisos amb la llengua a què es varen comprometre els partits polítics el 2019, uns compromisos que els partits varen assumir sense saber encara quin resultats electorals obtendrien.
L'ONG del català constata que no hi ha hagut avenços lingüístics en l'àmbit del consum, ni en el cinema, ni tampoc en la formació dels monitors de lleure, ni en l'acollida dels nouvinguts, ni en l'àmbit universitari. Per contra, sí que s'ha obert l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics -el decret de creació de la qual fou aprovat la legislatura 2015/2019 gràcies a la consellera Fanny Tur-, s'ha iniciat una campanya per impulsar el català a la justícia i les subvencions culturals incorporen clàusules que afavoreixen que els projectes premiats siguin en català.
Cal recordar que el 2019 l'entitat es va reunir amb tots els partits polítics que concorrien a les eleccions al Parlament, excepte Ciutadans i VOX, i cada formació va expressar quins eren els compromisos que podien assumir, no únicament amb l'entitat, sinó també amb el conjunt de la societat de les Balears. El qüestionari el varen fer sense saber si governarien o no ni, en cas de tenir responsabilitat de govern, quin seria el pes de la formació dins el conjunt de l'equip de govern. Tanmateix, la Plataforma remarca que «hi va haver partits que varen expressar un compromís molt fort i d'altres que, conscients de les seves possibilitats, varen optar per donar una resposta més realista d'acord amb la seva força». També n'hi va haver que, directament, descartaren totes les propostes de l'entitat. Després dels quatre anys de legislatura l'ONG del català revisa el grau de compliment dels diferents compromisos que els partits varen assumir.
Els drets lingüístics dels consumidors derogats per Bauzá encara no s'han recuperat
Pel que fa a l'àmbit de consum, el PSIB-PSOE, MÉS per Mallorca i, parcialment, Unides Podem, es varen comprometre a modificar la legislació de consum (llei 7/2014) i de comerç (llei 11/2014) per tal d'equiparar els drets lingüístics dels catalanoparlants als dels castellanoparlants en aquest àmbit. Tanmateix, malgrat que aquests partits han format part de l'equip de govern, no s'ha aprovat la nova Llei de consum ni ha tirat endavant la proposta de modificació de la Llei de comerç, que Més per Menorca proposava de l'oposició estant. Així, després de dues legislatures amb Francina Armengol (PSOE-PSIB) al capdavant del govern, com es pot veure al web de la campanya 'Consumidors de primera', encara no s'han recuperat els drets lingüístics que hi havia abans que el president del PP Bauzá derogàs la Llei de comerç. A més, per a l'entitat, és especialment preocupant la inacció del Govern en la qüestió de la formació ocupacional.
La Llei del cinema, absent
Pel que fa a la proposta per a crear una Llei de cinema que garantís un mínim del 50 % de l'oferta de les sales de cinema en català (en versió doblada, subtitulada o original), s'hi varen comprometre MÉS per Mallorca i Unides Podem, així com Ara Eivissa, El Pi i Gent per Formentera. En canvi, per manca d'interès o per previsió de manca de força per a impulsar-la, Més per Menorca, Ciutadans, PP i PSIB-PSOE no varen adoptar aquest compromís. Sigui com sigui, quatre anys més tard encara no s'ha aprovat cap Llei del cinema i, per tant, no s'ha acomplit aquest compromís.
Formació lingüística als monitors de lleure, una assignatura pendent
Els tres partits del Govern també es varen comprometre a crear una normativa que exigís que la formació per a ser monitor o director de lleure inclogués una formació en assessorament i gestió lingüística per a fomentar l'ús del català. Havia de servir per a promoure l'ús social de la llengua entre el jovent però, tanmateix, quatre anys més tard la proposta tampoc no s'ha fet realitat.
L'acollida dels nouvinguts en català, a l'espera d'una llei específica
Quant als nouvinguts, tots els partits polítics, excepte Ciutadans i PP, es varen comprometre a aprovar una nova Llei d'acollida i arrelament que garantís i asseguràs que tots els nouvinguts poguessin aprendre català. Aquesta llei havia d'incloure el disseny d'un pla específic d'acollida per a cada comunitat amb la col·laboració de les associacions i entitats de la mateixa comunitat, i havia de servir per a incrementar les campanyes públiques perquè la ciutadania s'adreçàs en català als nouvinguts. No obstant això, «altre pic, quatre anys més tard les Illes Balears continuen sense aquesta eina imprescindible», denuncia la Plataforma.
L'itinerari en català a tots els estudis universitaris que tampoc no s'ha aprovat
En l'àmbit de les universitats, els mateixos partits (ço és tots, excepte el PP i Ciutadans), a més, també es varen comprometre a assegurar, mitjançant un decret, que hi hauria un itinerari en català a cada un dels estudis universitaris, especialment en aquells on es detecten més mancances. El decret tampoc no ha arribat mai a aprovar-se. En aquest cas, però, l'entitat constata que hi ha hagut moviments per a incrementar la docència en català.
Clàusules lingüístiques a les subvencions culturals, però no com proposava la Plataforma per la Llengua
Pel que fa a la cultura, el PSIB-PSOE va ser l'únic partit del Govern que es va comprometre, juntament amb Més per Menorca, Gent per Formentera i Ara Eivissa, a incloure un requisit en els ajuts públics a la programació cultural perquè un mínim del 50 % de les propostes artístiques fossin en català. Així mateix, el compromís preveia que en la concessió dels ajuts al cinema propi s'establís que la pel·lícula tengués la versió catalana, ja fos original, doblada o subtitulada, i que se'n garantís sempre l'exhibició en català. En aquest sentit, si bé no s'ha fet estrictament el que l'entitat proposava, tant les subvencions de l'Institut d'Indústries Culturals de les Illes Balears (ICIB) com les de l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) ja contenen clàusules lingüístiques específiques de foment de la llengua que afavoreixen que els projectes premiats subvencionats siguin en català.
Impuls del català a la justícia, però sense una unitat de relació específica
Tots els partits excepte PP i Ciutadans també varen fer-se seva la proposta per crear una unitat de relació amb la justícia que es fixàs com a prioritat la presència adequada de traductors i intèrprets al català a la justícia i l'exposició als jutjats dels drets lingüístics dels ciutadans i dels professionals. L'entitat lamenta que la proposta «no s'ha arribat a implementar», per bé que la Direcció General de Política Lingüística sí que ha iniciat una campanya per a impulsar el català a la justícia. «El Govern, incomprensiblement, no va convidar Plataforma per la Llengua a fer-ne part ni a col·laborar-hi», han apuntat.
L'aprovació de l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, la gran fita de la legislatura
Finalment, tots els partits amb l'excepció del PSIB-PSOE, PP es varen comprometre a impulsar l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics. Es tracta de l'única proposta que es pot dir que ha arribat a fer-se realitat., Ara, però, l'entitat defensa que se n'incrementi el pressupost i el personal. Disposar d'una oficina com aquesta a ple rendiment és cabdal per a assessorar i fer pedagogia sobre els drets lingüístics, mediar en conflictes i disposar de dades per a després poder traçar les línies d'actuació més efectives.