Les obres del Palau de Congressos de Palma ja estan culminades al voltant d'un 10% i acabaran d'aquí als terminis previstos, segons ha revelat l'arquitecte que va dissenyar aquesta estructura de 60.000 metres quadrats, Patxi Mangado, qui ha detallat que els treballs de construcció es realitzen a un «ritme bo però desigual» i, per tant, estaran finalitzats dins el termini previst.
Així ho ha manifestat el tècnic durant la visita que ha fet avui a l'obra, en què va estar acompanyat, entre d'altres, per la presidenta de l'Associació Hotelera de Palma, Marilén Pol, i el director gerent de Palau de Congressos de Palma, SA, Mateu Crespí, qui hn ressaltatel «magnífic i important» d'aquest projecte, que serà un dels edificis de la seva classe més grans d'Espanya, amb un pressupost de 120 milions d'euros.
A més, Pol ha recordat que el Palacio de Congresos rebrà les primeres reunions entre gener i març de 2011 i ha considerat que serà un «motor que dinamitzarà el turisme» de tota l'illa i, en paraules de Crespí, ja està «col·laborant amb la millora econòmica d'aquesta illa», un efecte que s'accentuarà quan entri en funcionament. Una idea que ha considerat necessari transmetre a les empreses i al moviment associatiu illenc, pel que ha afirmat que a la visita d'avui seguiran altres similars.
Segons ha detallat Mangado, en l'execució de l'obra «més extensa d'Europa» -segons la superfície que ocupa--en aquest moment, actualment hi treballen més de 400 obrers, mentre que, en el moment de màxim apogeu dels treballs, s'espera que siguin un miler els treballadors que realitzin diferents funcions al recinte, la qual cosa, segons la seva opinió, dóna una idea de la importància d'un projecte «llargament esperat» pels hotelers i la societat mallorquina.
L'arquitecte ha remarcat el «caràcter grupal» de l'obra del Palau, a causa de la «gran quantitat d'intensitats que hi ha darrere», segons ha dit, referint-se a la quantitat de tècnics de tota mena que es van sumar de mica en mica al seu equip i al de la constructora, Acciona Infraestructures, per desenvolupar un projecte que té diverses dimensions, «social, econòmica i, fins i tot, m'atreviria a dir que política», ha manifestat.
Per a Patxí Mangado, el futur Palau de Congressos de Palma serà una edificació «extraordinàriament important» i marcarà un «punt i a part» en l'arquitectura mallorquina, pel que ha considerat necessari que «es vagi veient l'esforç que està fent tantíssima gent» a través de visites com la qual es va realitzar avui, perquè «s'ha acabat el temps que aquestes obres havien d'estar tancades i no les venia a visitar ningú», ha afirmat.
Concretament, l'estat de les obres del Palau és més avançat en els dos extrems. En la part que dóna al carrer Manuel Azaña es realitza el formigonat de les grades de l'auditori petit, així com les escales de descens a l'aparcament. A l'àrea de Serveis, s'ha arribat fins a l'altura de la primera planta i, a la zona central, es prepara l'estructura de pantalles que cobrirà la planta soterrani, sobre la qual s'ubicaran les sales d'exposicions.
També s'ha iniciat la construcció de les rampes d'accés al Subterrani 1 -zona d'autobusos- i, a l'àrea més allunyada, s'estan formigonant els sostres de la segona planta, s'està aixecant ja l'estructura de la tercera, i s'han començat les escales internes de l'hotel. Tot i que, cap precisar, que es va suprimir la segona planta soterrani -destinada a pàrquing- a causa dels problemes d'entrada d'aigua a través el subsòl.
Cal assenyalar que l'arquitecte ha dit estar «encantat» amb aquesta decisió, que ha considerat «molt encertada», ja que persistir amb la idea original, hagués suposat que «encara estaríem nedant» a l'aigua, que va generar al seu moment uns problemes «extraordinaris» per a la continuïtat del projecte tal com estava concebut al principi. La pèrdua dels aparcaments d'aquesta planta «no afectarà» al funcionament del palau, ha remarcat Mateu Crespí.
D'haver-se construït, tot i tot, «la realitat hagués demostrat que era el pàrquing més car del món», ha assenyalat Mangado, qui ha considerat que s'haguessin tardat un mínim de 100 anys en amortitzar-lo. Un problema que era tant més greu al comprovar científicament que no es tractava d'aigua marina, sinó que era aigua dolça que venia des de les muntanyes a través d'afluents, amb la qual cosa, «podia haver rentat els fonaments dels edificis pròxims», amb un gran risc per a la seva estabilitat.
Preguntat a propòsit de la transformació de la façana marítima en un parc, amb zones enjardinades, altres comunes i serveis, Patxi Mangado ha afirmat que li sembla «fantàstic» i, sobre aquesta qüestió, ha recordat haver expressat amb anterioritat que l'edifici de GESA «no és catalogable» i, per tant, «jo hagués arribat més fins a les últimes conseqüències, fent-ho tot parc continu» fins a les muralles medievals.