La regidora de Cultura a Cort, Nanda Ramon (Bloc), es desentén de la intenció que té l'àrea d'Infraestructures de l'Ajuntament de Palma de mantenir dret l'obelisc feixista que s'alça a la porta de Santa Catalina. El monument s'erigí per commemorar els 29 Jinetes de Alcalá que col·laboraren amb la trama colpista prèvia al 19 de juliol de 1936 i que, després, donà suport al moviment del Règim Franquista. Segons Ramon, la decisió de no tomar aquest monument és responsabilitat i competència de l'àrea que dirigeix el regidor Francisco Donate (PSOE). El cas de l'obelisc, però, no es tracta d'una infraestructura qualsevol. Es tracta d'una peça amb una clara simbologia històrica afí al bàndol repressor. En casos similars, tots els informes que fins ara ha encomanat Cort amb l'objectiu de conèixer el valor històric i patrimonial dels monuments de Ciutat han passat sempre per la regidoria de Cultura.
Així va ser quan la batlessa de Palma, Aina Calvo, per decret, prengué la determinació de llevar la creu de los Caídos de davant la Seu. La decisió d'eliminar aquest vestigi franquista el 9 d'octubre de 2008 estava avalada per dos informes previs, un d'elaborat pel cronista de Cort Bartomeu Bestard i l'altre per l'arqueòloga municipal Magdalena Riera. Es donà així compliment a l'article 15.1 de l'anomenada Llei de memòria històrica. Aquests dos documents varen ser redactats a petició de Calvo. En el cas de l'obelisc, la regidoria de Cultura justifica que en els arxius de Cort no hi ha cap referència escrita en què consti que el monument fos construït explícitament per commemorar els oficials de l'Arma de Cavalleria. "En aquell moment es dedicà l'obelisc als Jinetes, però això no descarta que el monument no hagués estat fet en una etapa anterior", afirmà Ramon.
Davant els dubtes, aclarí que aquest vestigi ja ha estat descontextualitzat, tal com interpreta la Llei de memòria històrica, en el moment que se li llevà la inscripció que evocava els mèrits dels qui lluitaren al costat del règim.
Així mateix, el cronista Bestard assenyala que "només hi ha fonts orals" que apunten que aquest monument va ser aixecat per homenatjar els Jinetes de Alcalá. En tot cas, dBalears ha constatat que sí existeix una referència escrita al diari Última Hora de 17 de juny de 1943. El mitjà transcriu textualment les paraules pronunciades pel batle franquista Jorge Dezcállar, en referència al motiu pel qual s'erigí aquest obelisc, tal com mostren els documents reproduïts damunt aquestes línies.
Tanmateix, Cort tampoc no amaga que l'obelisc no sigui considerat feixista. El mateix Donate s'escuda dient que no és partidari de mantenir cap monument feixista i atribueix el fet de no suprimir aquest en concret a una decisió consensuada fa un any i mig amb ARCA, els veïns de la zona, la directora del Museu Baluard i el director de la biblioteca de Can Salas. Segons justifica, varen ser aquestes parts implicades les que demanaren que es conservàs el vestigi.
Això eren els Jinetes de Alcalá
Els 29 oficials de cavalleria que estaven confinats al castell de Sant Carles havien protagonitzat mesos abans un movinment de rebel·lia contra la república a Alcalá de Henares. En esclatar l'aixecament, es posaren a les ordres dels avalotats. Segons la Història de Mallorca, coordinada per Josep Mascaró Pasarius, aquests oficials passaren, en bona part, a comandar escamots de Falange, a la qual donaren estructura jerarquitzada i militar. D'aquests grups de falangistes naixerien més tard els Dragones de la Muerte, encarregats de la repressió i que també tingueren un paper destacat en el front de Manacor. Mentrestant, militars mallorquins colpistes s'erigiren en els caps polítics de la rebel·lió. El tinent coronel Luis García Ruiz es va fer càrrec del Govern Civil; el coronel Ramos Unamuno, de la Diputació i el juridicomilitar Mateo Zaforteza, de Cort.
La participació dels Jinetes de Alcalá ja era molt activa en aquells primers dies d'incertesa. Dia 20, el tinent Lisazoanin, en unió d'altres oficials (probablement alguns d'ells companys d'Alcalá), partí cap a Sóller, perquè a Palma s'havia escampat el rumor que des de l'estació de ràdio de Muleta els lleials a la República mantenien contacte amb Barcelona. Un cop arribat aquest grup a Sóller, tingué un enfrontament armat amb un grup de carabiners i elements civils. El tinent Lisazoanin quedà mort al mateix camí que conduïa a Muleta. Més tard li fou dedicat un carrer a Palma.
La importància dels Jinetes de Alcalá per al triomf de la sublevació a Mallorca ve donada pel fet que el fracàs del cop a Barcelona i la detenció del general Goded, que havia partit des de Mallorca en hidroavió, féu generar molts dubtes entre els militars avalotats a l'Illa. L'empenta dels 29 d'Alcalá, significats antirepublicans des de mesos abans i que foren capaços d'enardir les esquadres falangistes que durien a terme la posterior repressió en les setmanes i mesos que seguiren el cop d'Estat, va ser d'una importància cabdal. S'ha de pensar que la Generalitat envià un oficial per negociar que els militars rebels de Mallorca deposassin la seva actitud. Aquest oficial, Carlos Romera, seria afusellat al castell de Sant Carles mesos després.
Com uns herois
Els Jinetes de Alcalá tingueren un paper diferent durant la guerra i actuaren en diferents fronts, però la seva decidida participació al costat dels colpistes de Mallorca no va ser oblidada mai durant el franquisme. Per això foren honorats per l'Ajuntament de Palma i se'ls dedicà un obelisc. Durant quaranta anys, la plaça Porta de Santa Catalina es va dir plaza Jinetes de Alcalá. A molts d'ells també els dedicaren carrers a Ciutat. Encara no està clar si cap es manté en l'actualitat. Foren els grans herois feixistes d'aquells dies incerts en què res no estava decidit a Mallorca.