L'Ajuntament de Palma retirà ahir el monument feixista de la plaça de la Porta de Santa Catalina, erigit en els anys quaranta en memòria dels Jinetes de Alcalá, un grup de militars que durant la Guerra Civil jugaren un destacat paper en favor dels colpistes.
Ahir de matí fou signat el decret de batlia que ordenava la retirada del monòlit en aplicació de la Llei de memòria històrica a proposta de l'àrea de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, el departament encapçalat per la regidora Nanda Ramon.
Ramon explicà que aquesta decisió de Cort està basada en tres informes sobre el monument realitzats les darreres setmanes per l'arqueòloga municipal i el cronista de la ciutat.
L'estudi del cronista documenta l'origen feixista de l'obelisc: el 18 de juliol de 1942, el batle de Palma, José de Oleza, proposà que a la plaça de la Porta de Santa Catalina se li donàs el nom de Jinetes de Alcalá. Mesos més tard, es presentà el projecte d'urbanització de l'indret, que incloïa l'erecció d'un monument "en memoria de los titulares de la plaza"; ço és, dels militars feixistes. I el descrivia com un "sencillo obelisco".
L'homenatge pel qual s'aixecà el monòlit es féu finalment extensible també "a todos los que tan heroicamente lucharon y consiguieron salvar esta isla del dominio rojo" [sic].
El primer informe de l'arqueòloga, signat el 18 de juny passat, se centrava en les característiques del monument, dissenyat per l'arquitecte Enrique Juncosa, i arribava a la conclusió que no gaudia de cap protecció legal -sí que la tenen altres obres de l'autor-.
Finalment, el segon informe de l'arqueòloga municipal, signat aquest dimecres, estableix que en el cas del monòlit no es donen les circumstàncies que la Llei de memòria històrica considera per conservar patrimoni de l'època franquista: el seu valor artístic o arquitectònic.
Amb tota aquesta documentació, l'Ajuntament decretà ahir la retirada del monument complint amb la Llei de memòria històrica, segons la qual les administracions públiques han de prendre les mesures oportunes per retirar "escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives de l'exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura".
D'aquesta manera es posà fi a la trajectòria vacil·lant d'un consistori que en tot aquest assumpte mai no s'ha trobat còmode. En un determinat moment, Cort apuntà la possibilitat que el monòlit fos de les darreries del segle XIX. També argumentà contra la retirada que els veïns de la zona havien manifestat el seu desig que es conservàs.
Però, atesos els resultats dels diversos informes i de la voluntat expressa dels veïns del Puig de Sant Pere que fos destruït en assabentar-se de l'origen feixista, l'Ajuntament ha retirat el monòlit, com ja féu l'octubre passat amb la creu "de los caídos".
Sota custòdia del cronista
L'obelisc fou finalment retirat ahir, no destruït. El destí de les seves peces és un magatzem municipal situat a Son Reus o quedaran sota custòdia del cronista de la ciutat. En aquestes instal·lacions hi ha també quadres de Francisco Franco que abans eren a l'edifici de Cort.
L'àrea d'Infraestructures s'encarregà de retirar l'obelisc. Devers les 12.30 hores, després de realitzar diversos sondatges, començaren a llevar-ne les primeres peces, si bé a les 14 hores, quan els operaris aturaren de fer feina per dinar, només n'havien arrencat un fragment. A l'horabaixa els treballs foren més ràpids i la base del monument ja havia estat tomada cap a les 18 hores.
Allò que encara no està decidit és què es farà amb la font sobre la qual es recolzava l'obelisc reirat. L'arquitecte municipal, Frederic Climent, té una proposta de mantenir-la-hi amb una làmina d'aigua. En tot cas, la decisió quedarà emmarcada dins del procés de reforma de la plaça, que s'està duent a terme amb doblers de Fons Estatal d'Inversions Locals.
Cabdals per al triomf feixista
Els Jinetes de Alcalá eren 29 oficials de cavalleria que estaven confinats al castell de Sant Carles per haver protagonitzat mesos abans un moviment de rebel·lia contra la República a Alcalá de Henares. En esclatar l'aixecament, es posaren a les ordres dels avalotats.
Segons la Història de Mallorca, coordinada per Josep Mascaró Passarius, aquests oficials passaren, en bona part, a comandar escamots de Falange, a què donaren estructura jerarquitzada i militar.
D'aquests grups de falangistes naixerien més tard els Dragones de la Muerte, encarregats de la repressió i amb un paper destacat en el front de Manacor.
La importància dels Jinetes de Alcalá per al triomf de la sublevació a Mallorca ve donada pel fet que el fracàs del cop a Barcelona i la detenció del general Goded, que havia partit des de Mallorca en hidroavió, féu generar molts dubtes entre els militars avalotats a l'Illa. L'empenta dels 29 d'Alcalá, significats antirepublicans des de mesos abans i que foren capaços d'enardir les esquadres falangistes que durien a terme la posterior repressió en les setmanes i mesos que seguiren el cop d'Estat, va ser d'una importància cabdal.