La festa de l'Estendard tornà a quedar desconnectada de bona part de la ciutadania que anà fins a Cort. No debades, el PP blindà a les totes l'edifici de l'Ajuntament de Palma, amb unes mesures de seguretat més restrictives que mai.
Tant és així que la Policia Local barrà el pas a desenes de ciutadans que volien assistir a l'entrega de les medalles d'or, que es duia a terme dins la sala de plens. Tot i que Cort instal·là una pantalla de televisió al hall de l'edifici, foren molts els ciutadans que es queixaren per l'impediment d'accedir a la sala de l'Ajuntament.
Prèviament al lliurament de les medalles, a més a més, una desena d'agents de la Policia Local muntaren una barrera per separar els regidors de Cort de la ciutadania. La intensificació de les mesures de seguretat (com també la lectura del discurs del batle dins l'edifici i no a peu de carrer) respon a l'intent d'evitar que Mateu Isern fos xiulat i escridassat com l'any 2011, quan emprà el castellà per realitzar el seu pregó. La Policia Local, comandada pel regidor Guillem Navarro, també va muntar un fort dispositiu amb motiu de l'ofrena floral al rei en Jaume diumenge vespre a la plaça d'Espanya.
Dilluns, tanmateix, es visqué una festa de l'Estendard tranquil·la, que fou tema de conversa entre els regidors de tots els colors polítics. Just se sentí qualque crit aïllat contra el batle poc abans de començar la Colcada, que enguany va ser representada per Miquela Lladó, qui duia un llaç quadribarrat al pit.
De fet, desenes de ciutadans lluïren dilluns els llaços per la llengua, començant pels tres regidors de la coalició PSM-IV-ExM. Aquests, a més, rebutjaren penjar-se la cinta amb els colors de la bandera espanyola, que sí que dugueren la resta de membres de la corporació municipal. La regidora Marisol Fernández, fins i tot, no comparegué a la missa de la Seu i declinà participar en la posterior desfilada fins a l'Ajuntament.
Curiosament, aquest passeig fou un punt de trobada de persones tan enfrontades ideològicament com el conseller d'Educació, Rafel Bosch, i el jove activista Pau Mas, qui participà aenl'ocupació del despatx del conseller i patí la ja cèlebre clotellada per part de la cap de gabinet de Bosch, Aina Maria Rodríguez. El conseller i portaveu del Govern, de fet, fou la màxima representació de l'Executiu. També hi era present la delegada del Govern, Teresa Palmer; la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Salom, l'exbatlessa Catalina Cirer i el diputat del PP Francesc Fiol. La presència de rodriguistes, tanmateix, fou ahir marcadament inferior.
Paradoxalment, tots ells hagueren d'aplaudir les paraules en defensa del català pronunciades per Antoni Verger en la presentació de la medalla d'or per a la lingüista Aina Moll. No debades, la cortesia els hi obliga. Així, tant els electes del PP (començant pel batle) com les altres autoritats aplaudiren un discurs en el qual s'apel·là a "defensar el català" i que glosava la figura d'Aina Moll, marcadament compromesa amb polítiques diametralment allunyades del PP.
El batle Isern, fins i tot, agraí la trajectòria de Moll tot definint-la com "una impulsora de la normalització lingüística". L'entrega de la medalla de la ciutat a la filòloga fou, de lluny, el moment més emotiu de la gala.
Així mateix, la figura de l'antic Defensor de la Ciutadania de Palma, Miquel Lladó, fou molt recordada. Cort el condecorà a títol pòstum, enmig dels aplaudiments dels treballadors de l'Oficina del Defensor.
Altres guardonats foren el col·legi Nostra Senyora de Montision i la Comissió Educativa dels Centres Educatius de Son Gotleu, totes dues per la trajectòria i tasca feta en el camp de l'educació.
Mateu Isern admet que els polítics pareixen ‘autèntics extraterrestres'
"Autèntics extraterrestres". Això és el que pareixen els polítics, segons el batle de Palma, Mateu Isern. I ell tampoc no se n'exclou. Aquesta confessió d'Isern, en el seu discurs amb motiu de la festa de l'Estendard, li serví per fer una crida a "regenerar" la política i "tancar així l'abisme existent entre polítics i ciutadans".
Segons Isern, "el gran problema és que els partits polítics han construït una lògica que és no només diferent, sinó de vegades oposada a la de la correcta gestió i l'interès públic". El batle anà més enllà i criticà la falta de perfil tècnic i especialitzat dels polítics. "Fins i tot en una de les seves funcions tradicionals, la de seleccionar les elits de govern o els càrrecs electes, les actuals estructures es veuen incapaces de reclutar persones de contrastat currículum professional, les més capaces, les més vàlides, i no només les més fidels", defensà Isern.
Allò que no deixà clar, però, és si també es referia a ell mateix o als 29 regidors que componen el ple de l'Ajuntament de Palma. En cercles polítics això s'interpretà com un dissimulat atac a José María Rodríguez, el seu rival actual dins el PP de Palma. No debades, Rodríguez casa perfectament amb la idea de velles estructures que Isern va criticar en el pregó.
El discurs d'Isern es tornà a caracteritzar per l'autocrítica i el reconeixement d'errades ("jo he demanat disculpes quan m'he equivocat"); a banda d'evitar la crítica constant a l'oposició ("no m'agrada queixar-me de l'herència rebuda"). Una línia discursiva, per tant, que l'allunya visiblement del to i les maneres de fer política que comanden ara al Consolat de la Mar.