No és fàcil de fer una bona fotografia de Joseba Sarrionandia, Sarri. Potser li passa com els africans, que senten que el fotògraf els vol robar l’ànima. De tota manera, aquest escriptor basc exiliat a l’Havana surt en totes les fotos amb la mateixa cara de fa trenta anys, la cara d’un nen que han enxampat furtant un caramel. De vegades se li endureixen les faccions i fa pensar que potser s’estimaria més que no li’n fessin mai, de fotos.
Ha plogut molt d’ençà del 7 de juliol de 1985, quan va deixar amb un pam de nas la seguretat de la presó de Martutene, on estava reclòs per haver format part d’ETA. Com si fos un guió cinematogràfic, en va fugir, juntament amb un altre membre de l’organització, Iñaki Pikabea, tots dos amagats dins un altaveu, després d’un concert del cantant Imanol Larzabal.
Durant aquests anys, les tavernes basques han cantat 'Sarri, Sarri' de Kortatu mentre el protagonista era en un indret desconegut i la fugida gairebé s’havia convertit en llegenda. Trenta anys més tard, el diari Naiz l’ha localitzat a l’Havana, on acaba de ser nomenat professor de la Càtedra de Llengua i Cultura Basca de la universitat.
Podeu consultar l’entrevista original a Joseba Sarrionandia a Naiz, o bé la traducció al català a VilaWeb