Al llarg de les tres últimes dècades, a la paraula capitalisme (o 'creixement' o 'economia') se li han agregat tot tipus d’adjectius que sonen amigables amb el medi ambient. Perquè? Ajuden a convertir un problema estructural en una dificultat amb una solució (tècnica) com a promesa. Les compensacions s’ofereixen com la 'solució miraculosa' que resoldrà el problema climàtic sense afectar els guanys de les empreses o la crema de combustibles fòssils. Les compensacions han estat promogudes de manera entusiasta pel que podem anomenar 'la industria de la conservació', incloses ONG com WWF i The Nature Conservacy (TNC), governs de nombrosos països industrialitzats, la industria financera, inclòs el Banc Mundial, i moltes empreses, en especial dins dels sectors dels combustibles fòssils i l’aviació.
La majoria de les empreses contaminants han donat suport a la compensació com a part dels seus plans climàtics cap a zero emissions en net. A les seves pàgines web, criminals empresarials com les petrolieres Shell o Eni, armen històries sobre «el compromís de protegir els boscos» i la inversió en «solucions naturals», mentre planegen continuar, o fins i tot augmentar, l’explotació dels combustibles fòssils molt més enllà de 2050. No tenen límits amb la seva hipocresia per a protegir els guanys comercials resultants de la crema de combustibles fòssils. Nombroses empreses de les industries de l’aviació i l’alimentació també aposten a les compensacions per a protegir el seu destructiu model de negoci. Mentre tant, els governs estan ocupats preparant el marc legal per aquesta il·lusió demencial de la compensació.
Més de 30 anys d’extensa documentació, evidències i anàlisi d’organitzacions comunitàries, xarxes de justícia ambiental, moviments socials i estudis acadèmics que exposen les falles estructurals, les contradiccions i els interessos empresarials darrera de la il·lusió de les compensacions, s’estan descartant per a protegir els guanys de les empreses!
Pitjor encara: últimament la industria financera s’ha sumat a defensar la il·lusió de la compensació
Mark Carney, qui passà 13 anys al banc privat Goldman Sachs, fou governador del Banc de Canadà i del Banc d’Anglaterra, ara és un inversionista influent i enviat especial de les Nacions Unides per a l’Acció Climàtica i les Finances. Al novembre de 2020, una iniciativa que cerca ampliar els mercats voluntaris de carboni, que és impulsada per el sector privat i liderada per Carney, llançà un 'Document de consulta' de 98 pàgines. El document menciona la paraula «compensació» 238 vegades i menciona una sola vegada «l’energia de combustibles fòssils» (1). És una oda als mercats de carboni.
La iniciativa, denominada 'Grup de treball sobre l’ampliació dels mercats voluntaris de carboni', es llançà en un moment molt convenient. Moltes empreses, tan destructives i contaminants com Shell, Unilever, Tata Steel i BP, s’han compromès a convertir les seves cadenes de subministrament en activitats que produeixin zero emissions en net. Però zero emissions en net no és el mateix que zero emissions. La idea de zero emissions netes depèn de l’ús massiu de compensacions, que a la vegada significa que se seguiran cremant combustibles fòssils, mentre que les empreses bravegen de ser neutrals en carboni, verdes, sostenibles, o qualsevol altre adjectiu que soni amigable amb el medi ambient, però que no fa més que maquillar de verd la destrucció.
Larry Fink, el director executiu de BlackRock, l’empresa de gestió d’actius més gran del món, està estimulant que les empreses prenguin acció. El gener de 2021, Fink anuncià a la Carta Anual de l’empresa que BlackRock espera que totes les companyies on inverteix tenguin mapes de ruta per a arribar a zero emissions en net el 2050 (2). BlackRock és un accionista important a l’agronegoci, els bens arrels (bens immobles), l’energia, la mineria i altres negocis, els seus administradors són a les juntes directives de vàries grans organitzacions conservacionistes (3).
És fonamental recordar que les compensacions no redueixen emissions. En el millor dels casos, les compensacions desplacen emissions. Això significa que per exemple, per arribar a zero emissions en net, una empresa que emet 10 tones de CO2 en lloc A, necessitaria implementar o comprar crèdits d’un projecte de compensació que absorbeixi 10 tones de CO2 en lloc B, o d’un projecte de compensació que de compensació que eviti emetre 10 tones de CO2 que estaven en risc de ser alliberades en un lloc C. Aquesta lògica ignora la singularitat de cada lloc. La compensació es bassa en la falsa suposició que la vida i les interconnexions dels llocs A, B i C es poden reemplaçar, intercanviar o recrear. A la majoria dels casos, aquest «desplaçament d’emissions» ha estat un fracàs absolut en termes climàtics (4). Allò que és pitjor, com que el WRM (Moviment Mundial pels Boscos Tropicals) i altres han denunciat en innumerables ocasions (5), la majoria dels projectes de compensació han provocat conflictes, apropiacions de terres, violència extrema i destrucció de mitjans de vida i sostenibilitat de comunitats. Les persones directament afectades per la imposició d’aquests projectes rara vegada han estat ben informades, i els territoris i espais de vida dels que depenen han estat destruïts, tancats o greument contaminats.
La realitat de les compensacions dista molt de la il·lusió que ven. La compensació facilita a les empreses una eina per a seguir beneficiant-se d’un sistema capitalista enganxat als combustibles fòssils. Això també significa un gran negoci per a les ONG conservacionistes, ufanoses d’oferir a les empreses més brutes del món, terres sota de la seva administració com àrees per a compensació. Tanmateix, per a les innumerables comunitats de territoris que queden tancats en projectes de compensació o per a aquelles que es veuen afectades per els negocis de sempre, això significa destrucció i violència. El recent interès renovat per a les compensacions amenaça amb convertir-se en una apropiació massiva de terres.
És hora de redoblar els esforços per a denunciar la perillosa il·lusió que s’alimenta de la idea de la compensació. I també per a donar suport a les poblacions que depenen dels boscos i comunitats camperoles que durant molt de temps han utilitzat i protegit les seves terres, boscos i diversitat. En el dia a dia de les seves lluites contra la destrucció corporativa, aquestes no es deixen enganyar per la llista sempre canviant d’adjectius que es presenten com si les empreses fossin amics vertaders del medi ambient, però que s’utilitzen per a encobrir i maquillar en verd la destrucció.
Opinió de WRM: https://wrm.org.uy/es/boletines/nro-254/
(1) REDD-Monitor, Mark Carney’s Taskforce on Scaling Voluntary Carbon Markets: The global financial elite’s plan to profit from the climate crisis while maintaining business as usual for Big Oil, 2021
(2) BlackRock, Net zero: a fiduciary approach, 2021
(3) Focus on the Global South, Rogue Capitalism and the Financialization of Territories and Nature, 2020
(4) The Corner House, Carbon Markets Are not Designed to Reduce Emissions, 2020
(5) WRM, Mercantilización | REDD y otras falsas soluciones