Javier García-Delgado Sancho és un ciutadà de Palma, fill d’una molt nombrosa família: La família del pare portava un conegut celler de vins de Xerès i la mare era mallorquina. L’interès de son pare per la fotografia el va contagiar al fill. Un cop jubilat de la feina nutritiva de l’Aeroport, com tants de mallorquins que hi fan tasques, s’ha dedicat a passejar per Palma, especialment la ciutat antiga i la costa del Molinar. Del que veu en fa unes extraordinàries fotografies. Li agraden les hores d’horabaixa i foscants, cerca el joc d’ombres o la llum de l’aire tan particular dels carrerons medievals.
La seva feina ens va regalant una visió a voltes insòlita de la ciutat. Sempre la perspectiva del fotògraf és original. Les va publicant al seu Facebook amb total humilitat. També en va fer un calendari l’any 2021 amb el títol Caçador furtiu d’imatges, que és certament una bona definició del seu treball. Les fotos publicades han cridat l’atenció de pintors com Juan Segura i curadors d’art com na Magdalena Aguiló Victory, que li dedica un text al calendari publicat.
Les imatges sempre són interessants, però a voltes semblen fins i tot irreals o surrealistes. Especialment amb les ombres i els reflexos de l’aigua, recorden els llenços de Giorgio de Chirico a voltes. Sí, són quasi metafísiques, com per exemple la que figura, amb el permís de l’autor, en aquest article. El primer de tot es tracta de localitzar-ne el lloc i no és pas fàcil. És la baixada des del llenç de la murada vora l’Almudaina cap ells jardins del Rei. Entre el negre hi ressalten dos espais de llum, un al fons de l’escala amb personatges esclaus que no saben molt bé cap on anar, l’altra , en primer terme, les baranes de ferro, que fan més amables els esglaons, que es dupliquen entre la realitat i l’ombra al pedrís que trepitgen els vianants. És una d’aquestes fotografies que et fan pensar, que et plantegen reptes de la ciutat, que en conten la història passada i el present actual.
Té moltes imatges del carrer del Vent, amb diversa lluminositat i misteri, com una recent on es veu una família de turistes amb infants envoltats com d’una mena de pols d’or inefable. També l’estany del Jardí del Bisbe li ofereix moments per a lluir-se. O una de les darreres fetes des del pont del tramvia des de la Riera on es veu al fons el que resta del pont de Santa Catalina i el baluard de Sant Pere a la dreta, sembla que una mena d’ombra destaca la part que es va reconstruir després de l’atemptat amb dinamita que va fer revertir el gran historiador Guillem Rosselló Bordoy ja fa devers cinquanta anys.
Un altre espai que l’enamora és el passeig vora mar que va des del Molinar fins a la Ciutat Jardí. Allà, a més de postes de sol magnífiques, obté també estampes singulars, i a voltes amb el joc de llum i ombres contradictòries.
No em resta cap dubte de pensar en què, quan algú vulgui referir aquests temps de Palma durant la pandèmia (amb imatges buides de gent colpidores) i posteriors, es veurà forçat a recórrer a aquestes impressions plasmades amb tan bon ull. Les fotografies de Xavier García Delgado, no són ni balderes ni esteticistes, són belles i ens informen de la vida real i les contradiccions de l’existència.