Una enquesta que han dut a terme els investigadors de la Càtedra d’Estudis Urbans de la Universitat de les Illes Balears (UIB) posa el focus en un fenomen en creixement: l'ús de caravanes com a llocs de residència fixa a Palma, però amb indicis d’expansió metropolitana i insular.
Segons els resultats preliminars, aquest fenomen, important i amb gran visibilitat al municipi de Palma, respon a un procés urbà que, si bé té moltes lectures, en bona mesura es pot relacionar amb els problemes de l’accés a l’habitatge.
Els resultats d'aquest estudi pioner a l'Estat s'han presentat aquest divendres, 25 d'octubre, en una roda informativa al campus de la Universitat de les Illes Balears, en la qual han intervengut el doctor Jesús M. González, catedràtic del Departament de Geografia i director de la Càtedra d'Estudis Urbans de la UIB, acompanyat d'Ana García Gallego i Aina Levesque Bonnín, investigadores de la Càtedra d'Estudis Urbans.
L’enquesta és una primera radiografia que aporta dades recollides entre juny i juliol de 2024 i que varen permetre identificar 150 caravanes, de les quals unes 80 estarien destinades a ús residencial.
De les persones que participaren en l’enquesta, un 76,25% resideixen habitualment a les caravanes. No és un fenomen nou, atès que el 54,1% dels enquestats asseguren que fa entre un i cinc anys que viuen a Palma a una caravana.
Perfil demogràfic
Tot i que el perfil sociodemogràfic és divers, majoritàriament es tracta de població ocupada adulta-jove i de nacionalitat estrangera, amb feina fixa i que no pot pagar més de 200.000 euros per a la compra d’habitatge ni més de 1.000 euros/mes per llogar-lo.
El col·lectiu està format majoritàriament per homes adults joves, sobretot estrangers (73,1%), molts dels quals han arribat de països de l'Amèrica Llatina i, de manera destacada, de l’Argentina.
En el 58% dels casos, les caravanes són la llar d’una sola persona. Ara bé, l’enquesta va detectar també la presència de menors d’edat entre els residents (5, a més de dos joves majors d’edat a càrrec).
Una problemàtica complexa
Tot i que gairebé tres de cada quatre residents abandonaria la caravana si tengués l'oportunitat d'accedir a un habitatge assequible, el 64% ja ha desistit de la recerca, principalment a causa del preu elevat de l'habitatge a Palma. Els autors de l'estudi adverteixen que l’ús de caravanes com a lloc de residència, tot i estar lligada a la crisi de l'habitatge, té una solució complexa que va més enllà de la simple oferta de pisos.
Els autors de l’estudi asseguren que l’augment d’aquest fenomen respon a molts factors, on l’escalada dels preus de l’habitatge i la manca d’alternatives assequibles és important, però no l’únic. També revela una problemàtica complexa, amb implicacions socials, urbanístiques i de sostenibilitat. Els investigadors alerten que, tot i que aquesta solució aparentment precària ofereix una sortida temporal a la crisi d'habitatge, també comporta reptes importants en termes de legalitat i qualitat de vida.
L’investigador destaca la necessitat de donar continuïtat a aquesta recerca per poder fer un seguiment al llarg del temps tant dels patrons econòmics i sociodemogràfics del residents, com de les dinàmiques de creixement i possible metropolinització i les lògiques de localització socioespacial.
Els resultats principals de l’enquesta es presentaran al seminari 'Nous reptes urbans. Justícia espacial i ciutats habitables', que organitza la Càtedra d’Estudis Urbans de la Universitat de les Illes Balears. Aquest esdeveniment té lloc aquest divendres, 25 d’octubre, de 16 a 20 hores, a Ca n’Oleo (Palma).