L'actriu i humorista Rosa Maria Sardà ha mort aquest dijous a Barcelona als 78 anys. L'actriu patia un càncer limfàtic des del 2014.
Va treballar tant en el cinema com en el teatre i la televisió, i tant en el registre còmic com dramàtic, sent una de les actrius més destacades i populars de la seva generació i una de les actrius més importants del país. Sardà també va destacar com a directora de teatre. Va començar la seva formació artística en un grup de teatre per a aficionats al barri d'Horta de Barcelona. El 1962 va debutar al teatre professional i va arribar a la televisió i el cinema a finals dels setanta i als vuitanta.
En el cinema va destacar el seu paper en films com ara El vicari d’Olot, de Ventura Pons, La febre d’or, de Gonzalo Herralde, Moros y cristianos, de Luís García Berlanga, Sin vergüenza, de Joaquín Oristrell, ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?, de Manuel Gómez Pereira o Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar. Amb Ventura Pons també va rodar Actrius, Carícies, Amic/amat i Anita no perd el tren. Un dels últims films en què va aparèixer Sardà va ser Ocho apellidos catalanes.
En els darrers anys, la seva carrera ha estat més lligada al teatre, amb papers rellevants en obres com ara La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca o Crec en un sol déu, de Lluís Pasqual. Pel que fa a la seva participació en obres teatrals, destaquen, entre moltes més, Tot esperant Godot, Quan la ràdio parlava de Franco, Roses roges per a mi, El balcó, Mare Coratge, L’Hostal de la Glòria, Shirley Valentine i Fugaç. Entre molts més premis, va rebre el Gaudí d'Honor el 2016, dos premis Goya com a millor actriu de repartiment i tres premis Butaca, dos a la millor actriu i un d'honorífic.