Un 0,6% de la població de l'Estat espanyol major de 18 anys, és a dir, unes 236.000 persones, ha patit abusos sexuals a l'Església per part d'algun sacerdot o religiós, segons una enquesta de GAD3 encarregada pel Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, per a l''Informe sobre abusos sexuals en l'àmbit de l'Església catòlica i el paper dels poders públics', que li va encarregar fa un any i mig el Congrés dels Diputats, i que ha lliurat aquest divendres a la presidenta de la Cambra Baixa, Francina Armengol.
En total, un 1,13% dels enquestats assegura que l'agressió es va registrar en l'àmbit religiós, la qual cosa elevaria la xifra a unes 445.000 persones, tenint en compte que a l'Estat espanyol hi ha 39.415.017 persones de 18 i més anys, segons l'última dada de l'INE disponible facilitat a Europa Press.
L'enquesta demoscòpica, encarregada pel Defensor del Poble seguint el procés de licitació de l'Administració, contempla una mostra metodològica i numèrica significativa de la població espanyola (8.013 persones) a partir de dades anonimitzades recollides per la Unitat d'Atenció a les Víctimes de la institució que han estat objecte de tractament estadístic i de l'anàlisi de les demandes i preocupacions plasmades en el Fòrum de les Associacions.
Aquesta revela, entre altres coses, que el 11,7% de les persones entrevistades afirmen haver patit abusos sexuals, abans de complir 18 anys, és a dir, 4,6 milions de persones. D'aquestes, un 3,36% manifesta que aquest abús es va produir en l'àmbit familiar, és a dir, 1,3 milions de persones.
D'altra banda, l'enquesta mostra que un 72% dels enquestats varen considerar que l'abús sexual infantil és un problema social molt greu i un 24,4% el van valorar com bastant greu. No obstant això, la major part de les persones enquestades va considerar que no s'estan prenent les mesures adequades per reduir el problema.
En una roda de premsa, Gabiolondo ha explicat que un total de 487 víctimes, un 87% d'elles, homes, han denunciat abusos sexuals a l'Església davant la unitat d'atenció a víctimes de la comissió creada per la institució.
L'Informe apunta que la resposta de l'Església catòlica, almenys a nivell oficial, ha estat caracteritzada «durant molt de temps» per «la negació o la minimització del problema».
En aquest sentit, assenyala que algunes víctimes han hagut de fer front no sols a la «negació i a l'ocultació», sinó fins i tot a «pressions» de representants de la mateixa en les quals «se'ls culpabilitzava dels abusos patits».
No obstant això, al mateix temps, apunta que també s'han detectat bona pràctiques a l'Església i reconeix «el coratge institucional dels qui han optat per assumir la responsabilitat que correspon a la institució per la victimització produïda».
D'altra banda, també critica que els poders públics varen mancar de procediments adequats per a prevenir, detectar i reaccionar enfront de la comissió d'abusos sexuals de menors en els centres escolars de l'Església catòlica en el passat i assenyala que, només molt recentment, l'any 2021, es van introduir mecanismes i procediments de prevenció i detecció per a la totalitat dels centres educatius de titularitat pública o privada.
L'Informe proposa una vintena de recomanacions concretes. Entre elles, es troben la de celebrar un acte públic de reconeixement i reparació simbòlica a les víctimes pel prolongat període de temps de desatenció i d'inactivitat, en particular entre 1970 i 2020 o la creació d'un fons estatal per al pagament de compensacions a favor de les víctimes.