La Plataforma per la Llengua interposarà una denúncia administrativa a l'Hospital de Manises, al País Valencià, per una vulneració de drets lingüístics patida per un pacient. L'ONG del català demana al centre sanitari, a més, que prengui mesures més contundents arran de la reclamació interposada per aquesta vulneració lingüística.
L'entitat va fer públics els àudios que demostren l'agressió lingüística, malgrat els quals el departament de Salut de Manises, que depén de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, manté que «en cap moment es va vulnerar el dret del pacient a expressar-se en valencià». Així doncs, l'entitat veu «insuficients» les explicacions aportades per l'ens dependent de la Conselleria de Sanitat i hi interposarà una denúncia administrativa per demanar que l'Hospital de Manises òbriga una investigació interna, i, en cas d'apreciar l'existència d'infraccions, obrir un expedient sancionador a les persones implicades en aquesta discriminació lingüística. La Plataforma per la Llengua rebutja l'oposició entre qualitat del servei i el respecte als drets lingüístics dels valencians, ja que «és impossible un servei públic de qualitat si l'usuari no pot expressar-se en la seua llengua».
Tal com demostren els àudios, l'Hospital no disposava de cap treballador que pugués entendre el català, més enllà de la responsable que en eixe moment es trobava en altres tasques sanitàries i no podia atendre el pacient agredit lingüísticament. La responsable, fins i tot, va afirmar: «No tinc cap obligació que els metges que estiguen ací parlen valencià. No tenim per què. Ni ací, ni en ningun puesto». Aquesta afirmació es veu reforçada amb la resposta actual del departament de Salut, tot i que cal recordar que la legalitat vigent sí que obliga a respectar els drets lingüístics dels valencians. De fet, la llei empara el dret de ser atés en valencià i no només el de ser entés. Així i tot, la víctima va deixar clar en tot moment que no exigia a ningú que parlés una llengua o una altra, sinó que l'únic que volia era poder-se expressar en la seva llengua.
La víctima, finalment, va poder expressar-se en català després d'haver-ho de batallar una bona estona, malgrat que els seus drets haurien d'haver estat garantits des d'un bon inici, i més quan es tracta d'un centre sanitari públic. Per tant, la resposta del departament de Salut, que depèn de la Conselleria, torna a amagar la realitat d'aquest episodi quan explica els fets i afirma que «va posar a la seua disposició tots els recursos disponibles» perquè el pacient fos atés en la seva llengua.
L'ONG del català ha assessorat jurídicament l'afectat i ha reiterat la posada a disposició del centre dels seus serveis d'assessorament lingüístic, per tal que l'hospital pugui revertir aquesta situació i comenci a respectar els drets dels catalanonoparlants. Convé destacar que l'Hospital no només vulnera els drets lingüístics en l'atenció individualitzada sinó que, a més, no disposa d'una versió en català del seu web i l'ús que en fa a les xarxes socials és residual.
L'administració està legalment obligada a investigar el cas
Les institucions públiques, com és ara l'Hospital de Manises i el departament de Salut, que depèn de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, són les obligades i són les legalment competents d'investigar les conductes infractores, com les que es podrien derivar d'aquest cas. «No podem oblidar que les administracions públiques valencianes tenen un sotmetiment ple a la llei i al dret i han de servir amb objectivitat els interessos generals en la seua actuació. A més, entre els seus principis d'actuació generals destaca el de 'no discriminació en totes les seues facetes', com especifica l'article 2.1.d de la Llei de funció pública valenciana», remarca la Plataforma.
«Si no són ni tan sols investigades pels ens competents, es crearà un clima d'impunitat absoluta envers aquestes conductes. És essencial, per tant, que les administracions públiques complisquen la legalitat vigent i investiguen els possibles fets que suposen una infracció. D'altra manera, aquesta falta de conseqüències pot perpetuar la discriminació i, alhora, desincentivar la denúncia d'actituds discriminatòries envers la llengua», assenyala l'entitat.