S'havia escampat la notícia que una arqueòloga grega acabava de descobrir la tomba d'Alexandre el Gran a Maraqui, a una trentena de quilòmetres de Shali, a l'oasi de Siwa. De fet, devers el 331 aC Alexandre visità l'oasi per tal de consultar l'oracle situat sobre el turó d'Aghurmi. Tot i que els especialistes ho miraven amb molt d'escepticisme, la notícia despertà la curiositat i molta gent es posà a cercar aquell indret sobre el mapa d'Egipte. Siwa: oasi fronterer amb Líbia, a tres-cents quilòmetres de la mar, amb cultura i llengua diferents a la de la resta d'Egipte. Anys enrere calia un permís especial per anar-hi, i fins fa poques dècades els homes es casaven amb els homes.
La carretera que va de Shali a Maraqui passa per un palmerar, per la vora d'un gran llac d'aigües salabroses i per turons plens de tombes antigues. El lloc del suposat descobriment estava controlat, prohibit visitar o fer fotografies; cobert amb una teulada. Un filferro marcava un gran rectangle que, pel cap prim, deixava al visitant uns tres-cents metres lluny de les excavacions aturades.
Però si es vol, els viatges mai no són inútils. No lluny d'aquell lloc prohibit hi ha un palmerar frondós que amaga una font encerclada per una paret, rodona com una era petita. Està plena d'aigua cristal·lina que, entre herbes que es belluguen, surt des del fons. Calor i cansament es desfan, quan s'està en remull i se senten les bombolles naturals que pugen amb l'aigua i rellisquen per la pell. L'entorn és remor de fullam.
Alexandre morí a Babilònia, molt lluny de l'oasi egipci; llavors el posaren dins mel perquè es conservàs molt de temps, i el dugueren a Alexandria. El lloc del seu enterrament és un misteri. De tornada cap al vehicle, passant sota les palmeres que tenien els millors dàtils del món a tocar de mà, qui pensava en descobriments incerts? Allò era Maraqui, a l'oasi de Siwa. Per carretera, Alexandria estava a set-cents quilòmetres.