Durant la Guerra Civil espanyola i des del 1936, les forces
republicanes varen rebre avions soviètics, juntament amb pilots i
assessors russos, com una manera de compensar el que les tropes
feixistes tinguessin el suport de material i homes alemanys i
italians. En els cels de combat es feren famosos els Polikarpov R"Z
Natacha, els Polikarpov R"5 Rasante, el Tupolev SB2 Katiuska, els
Polikarpov I"16 Mosques, que els aviadors adversaris anomenarien
Rates. Aquest darrer, caça monoplà, amb tren retràctil d'aterratge
i silueta compacta, actuà per primera vegada el novembre del 36 en
la defensa de Madrid... Un pilot «nacional», en rebre el primer
atac sobre la capital dels Polikarpov I"16 va dir: "«Aquells avions
saltaven com les rates des de les teulades de Madrid...»
I des de llavors, popularment, foren coneguts a mitja Espanya amb
el nom de «rates». Però en aquesta data, Stalin, que veu la causa
republicana perduda i que tampoc no vol esser en aquests moments
bel·ligerant quan prepara un tractat amb Alemanya amb el qual
aconseguirà mitja Polònia, decideix de tancar l'aixeta. Els pilots
i el personal rus reben ordre de retornar al seu país. A final
d'octubre ja tots han deixat Espanya, quan més els ha de menester
la República. I des d'aquests moments, les trameses bèl·liques
procedents de l'URSS es poden observar amb compta"gotes, això quan
a la batalla de l'Ebre es decideix la sort o la dissort final de
Catalunya. Això no vol dir que els aviadors de les FARE i el
personal republicà aeri no lluitassin fins el darrer moment i la
història ens ha deixat els noms d'aquells que tripularen els
«Mosca», com Manuel Zarauza, cap del grup 21, amb més de deu
victòries. I Josep Bravo, que després participaria en la Segona
Guerra Mundial, a Rússia, amb les VVS. Altres grans pilots com
Claudín, Aguirre i Tarazona s'apuntaren mitja dotzena de victòries.
L'historiador Miguel Sanchiz, en el seu llibre Alas rojas sobre
Espanya ens explica que «el govern de Josif Stalin havia considerat
molt convenient aquest ajut, no només perquè als ulls del món
ajudava un país políticament amic, sinó també perquè va obtenir del
Govern republicà espanyol la quantitat de cent cinquanta milions de
dòlars de l'època, és a dir, la pràctica totalitat de les reserves
en or que tenia el Banc d'Espanya...»
Tot aquell material aeri, així com els equips humans, sortia del port d'Odesa amb destí a Cartagena. Els vaixells soviètics Neva, Rostock o Volga es feren ben coneguts en aquell moment.
El personal soviètic estava format per dos-cents pilots i mil cinc-cents homes de personal de terra i encara tot un seguit d'assessors, tècnics i observadors, que ajudaren positivament a reorganitzar les FARE (Forces Aèries Republicanes Espanyoles), de les quals n'era cap el comunista Hidalgo de Cisneros. Els aviadors russos estaven obligats a mantenir una absoluta disciplina i així, per exemple, a València, estaven concentrats a l'hotel Metropol, no duien pel carrer uniformes ni signes de graduació, estaven privats d'intimar amb cap dona ni fer amistat amb desconeguts.
