És tot un provocador a qui agrada fer reaccionar el públic. Hereu d'una llarga tradició de clowns, Leo Bassi vol redefinir l'ofici del pallasso i per fer-ho l'avalen ni més ni menys que 150 anys de tradició. Després de trepitjar els escenaris de mig món, el transgressor Bassi arriba a Palma amb Instintos Ocultos. L'obra es podrà veure a partir del vuit de desembre fins al dia 26 al Teatre del Mar, on Bassi compareixerà vestit d'executiu i amb un discurs digne d'un filòsof que sorprendrà un públic avesat a veure'l en xous televisius.
"Per què us heu torbat tant a actuar aquí, on viviu?
"Jo vaig decidir no treballar mai a l'Illa perquè era el lloc que
havia triat per viure, descansar amb tranquil·litat i, sobretot,
amagar-me de la gent. Ara vull tornar el que jo he agafat i l'únic
que un artista pot oferir és la seva creativitat. Tenc unes visions
del que passa a l'Illa i ara tenc la necessitat de
compartir-les.
"Heu fet les paus ja amb els alemanys després de la
picabaralla a la plaça de Toros a l'estiu passat?
"Saps, jo em sent orgullós de ser llatí. Tenc una concepció de la
vida llatina, de la manera de relacionar-se, diferent d'allò
europeu, i crec que el nostre món per molts segles ha viscut amb un
complex d'inferioritat, sobretot en el pla econòmic, i aquí s'està
donant aquesta lluita entre allò tècnic i perfecte i allò que és
llatí. Jo vull defensar tot el que és imperfecte i, de fet, és el
que intent transmetre en les meves funcions, realisme i fàstic,
perquè no hi ha res idíl·lic i quadrat. Menjam com els micos, cagam
com els micos i follam com els micos...
"Com esperau que reaccionarà el públic?
"Esper que bé perquè els meus espectacles crec que han de connectar
molt amb el sentit de l'humor català i el caràcter d'aquí, tant de
la terra, que van a l'essència de les coses.
"Què us ha aportat participar en el film Iluminata amb
Susan Sarandon i Christopher Walken?
"Ha estat una experiència molt bona per a mi; mai no m'he vist com
a actor de cine però he descobert un altre tipus de feina amb una
càmera, i m'ho he passat de conya.
"I per Mart, com va? Feis comptes d'estar-hi una
temporadeta?
"Genial, Sardà em dóna carta blanca i tenc la llibertat de fer el
que em dóna la gana cada dimarts a Crónicas. L'únic límit són les
marques, que no puc criticar.
"Voleu trencar motlles i sorprendre. Què és el més estrany o
fastigós que heu fet, a part de menjar escarabats?
"Pintar un quadre amb la meva pròpia sang. És més el que significa.
Usar com a pintura el fluid de la vida m'impactà molt.
