Les novetats més destacades d'aquesta setmana no són novetats. Una paradoxa marcada pels premis Goya del cinema espanyol, les candidatures dels quals ja han estat anunciades: 14 per a Todo sobre mi madre d'Almodóvar, 13 per a La lengua de las mariposas de José Luis Cuerda i 10 per a Solas de Benito Zambrano i Goya de Saura. Pel·lícules totes elles que ja no eren en cartell, però que han tornat per tal que els aficionats a les travesses puguin fer les seves apostes amb elements de judici en la propera edició dels Goya. I ja que parlam de estatuetes, cal recordar que la formidable pel·lícula d'Almodóvar també serà la candidata espanyola als Òscar a la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa. És a dir, per una setmana, i esperem que serveixi de precedent, el cinema espanyol és protagonista de cartellera. Com comentàvem abans, el film d'Almodóvar té tot l'aspecte de ser la gran triomfadora d'enguany, tot i que el 99 ha estat un magnífic any per a la producció espanyola. Recordem: Flores de otro mundo (Icíar Bollaín), Los lobos de Washington (Mariano Barroso), Celos (Vicente Aranda), Cuando vuelvas a mi lado (Gracia Querejeta), Huellas borradas (Enrique Gabriel), Los sin nombre (Jaume Balagueró), etc.
Almodóvar s'ha reconciliat amb el públic i amb la crítica (la primera passa fou Carne trémula), amb una història molt humana i menys fosca i excèntrica que no d'altres anteriors, tot i que es mou, com sempre, en ambients marginals i degradats, habitats per personatges propis del seu univers: transvestits de bon cor, una monja embarassada, una actriu lesbiana, una amant drogaaddicta. Un esplèndid film amb una Cecilia Roth incommensurable.
La lengua de las mariposas és un nostàlgic i emotiu film basat en contes de Manuel Rivas, que José Luis Cuerda ha rodat amb molt de gust i moltíssim de sentiment, ajudat per la magistral actuació Fernando Fernán Gómez.
