El capità Cristóbal de Virués publica a Milà el seu llibre
Monserrate, redactat en llengua castellana però que ve a demostrar
fins a quin punt el primer monestir de Catalunya és famós arreu
d'Europa. Les pàgines d'aquesta obra ens narren, entre altres
esdeveniments, la llegenda que donà lloc a la construcció del
santuari. És aquesta: «Fra Garí era un ermità que habitava els
paratges de Montserrat en temps del Comtat de Barcelona, a l'Alta
Edat Mitjana. El comte Guifré el Pilós tenia, aleshores, una filla
endimoniada que envià al virtuós ermità amb el prec fervent que la
guarís. Però el religiós, temptat per la luxúria, la violà. I
després la matà. Espantat pel crim comès, un cop l'hagué soterrada,
s'entregà a una vida de dura penitència per espai de set anys i,
despullat de tota vestimenta, marxava a quatre potes, com les
bèsties. Visqué, doncs, de forma tan salvatge, semblant a una fera,
tot aquell temps, fins que fou capturat per uns caçadors. Aquests,
el portaren a Barcelona lligat amb una cadena. Havia perdut, fins i
tot, el parlar, i els seus amos el mostraven enmig de les places
públiques, barbut, brut com un porc i amb uns ulls plens de paor
que defugien la mirada de tothom. Havia decidit de no ser mai més
home i es considerava el més vil dels animals. Al seu voltant, la
gent, curiosa, el compatia o esclafia a riure. I en una d'aquelles
exhibicions, quan els infants li llançaven peladures de fruita i
altres brutors, passà, pel davant d'ell, una senyora amb una
criatura als braços. Mirà Fra Joan Garí amb gran pena i digué:
Aixeca't! Els teus pecats han obtingut perdó! L'ermità obeí i restà
dempeus, amb els ulls plens de llàgrimes.
Tots els presents, astorats, veren com tota la seva lletjor física
descompareixia a l'instant. Sense saber encara el perquè va córrer
vers el lloc on hi havia enterrat la seva víctima i destapant la
sepultura, la trobà viva...».
I diu la llegenda que Fra Garí, en record d'aquell fet, conscient de la que se li havia aparegut era la pròpia Verge Maria, li dedicà un temple en aquelles muntanyes. El poema data de 1587 i Cristóbal de Virués (1550-1610), valencià, autor d'alguns drames considerats sangonosos i extravagants. (Ara sembla que tornen a estar de moda aquesta casta d'arguments aquí a Mallorca i que es fan servir per a fer pel·lícules que fracassen a la crítica de la Berliner com fracassà en el seu dia Virués) i que mai no s'han tornat a representar. En canvi el seu poema èpic, El Monserrate, la violació i assassinat d'una nena subnormal i el penediment del que dugué a terme tan horrorós delicte, és referència obligada dins la història religiosa de Catalunya.
