Aquell mes de maig marcava el cim del drama. Entre abril i juny del 1940, les juderies de Dinamarca, Noruega, Bèlgica, Holanda, Luxemburg i França cauen en mans dels nazis. No mancaran aquests de titelles que donaran suport a la política antisemita de total extermini: el Mariscal Pétain, Pierre Laval, Mussert, Degrelle...
A tots aquests països, el mateix sistema. Són atacats els refugiats jueus, allà on es troben, i milers i milers d'ells són deportats a camps de concentració de l'Europa oriental i bàrbarament condemnats a treballs forçats. Les comunitats jueves han de pagar enormes quantitats de doblers i tanmateix no serveix per alliberar ningú. Són saquejades totes les institucions religioses i culturals, les propietats i els negocis confiscats i fins i tot, a cada punt de l'Europa central i occidental, sota la bota nazi, es crea un departament que organitza el robatori de les cases jueves i s'apodera dels seus tresors artístics, les seves biblioteques, quadres, mobles, joies... A Alemanya, moltes ciutats petites expulsen triomfalment la població jueva i es proclamen amb orgull «judenrein», això vol dir, netes de jueus. El gener del 1942, una important conferència de funcionaris nazis sota les ordres de Göring, a la ciutat de Wamsee, es decidia d'aniquilar onze milions de jueus. Mentrestant, els camps de la mort eren eficaçment organitzats sota el comandament del tenebrós Heydrich, de manera que, per exemple, a Auschwitz era possible matar dues mil persones en cada operació, que durava només un quart d'hora i que era repetida tres cops al dia. I voleu saber un cas ben curiós duit a terme per part d'aquells animals de les SS? Doncs bé, resulta que hi havia un tren amb evacuats alemanys d'Hamburg que eren enviats a Lwów per tal d'instal·lar allà, en nom de la nova Deutschland, les seves cases i germanitzar així el territori. Però com que anaven en vagons de ramat i semblaven pobres, els nazis es varen creure que eren jueus, els capturaren, els robaren tot el que portaven al damunt, en mataren molts... i quan la Gestapo descobrí que no eren jueus, per tal de tancar-los la boca, els eliminaren amb gasos.
Però tornem als hebreus. En el camp d'Auschwitz, el comandant nazi informava, tot orgullós, d'haver exterminat amb gas dos milions i mig de persones i d'haver estalviat el gas d'un altre mig milió que havia mort de fam i malaltia.
La responsabilitat final per la mort de més de sis milions de jueus entre els anys 1939 i 1945 cau damunt el mateix Hitler, que en el seu discurs al davant del Reichstag, el 30 de gener de 1939, havia declarat: «Avui aventuraré una profecia: Si les finances internacionals jueves de dins i fora d'Europa aconsegueixen d'aficar novament les nacions en una guerra mundial, el resultat no serà la bolxevització del món i amb ella la victòria del judaïsme, si nó l'extermini de la raça jueva de tot Europa...».
El diable estava en marxa. I tenia tots els poders de la
Terra.