Due-centes trenta-sis obres són les que s'apleguen a «L'Art, una realitat viscuda», el catàleg raonat de la col·lecció de pintures i dibuixos llegats per Coll Bardolet a l'illa de Mallorca que s'exhibeixen al públic al Museu del Santuari de Lluc. Catalogat i comentat en un extens pròleg per l'expert català Daniel Giralt Miracle, el conjunt d'obres es reprodueix íntegre en un volum a tot color que es presenta demà al Santuari de Lluc amb la presència de les principals autoritats illenques i companys del món de la cultura.
La col·lecció, explicà ahir Giralt-Miracle, és un recorregut per les diverses etapes travessades per aquest pintor de Campdevànol que, acabat el seu exili europeu i la Guerra Civil, s'instal·là a Valldemossa per no partir-ne més. Allà hi trobà, explicà, «el seu petit paradís», un indret on explotar la sensibilitat especial de l'artista per una pintura de paisatges no exempta de la influència del fauvisme i impressionisme.
Tot i apuntar que la seva és «una personalitat artística molt independent», Giralt-Miracle destacà aquestes dues tendències d'avantguarda, conegudes de prop en les seves estades a França, Bèlgica i Suïssa, com les més determinants a l'estil del pintor. La seva forta personalitat, emperò, es manifesta en el que l'autor defineix com aproximació sensitiva a la realitat: la seva obra va més enllà de la còpia o la visió de la realitat; l'art, en Coll Bardolet, és «realitat viscuda», que sorgeix del «respirar i viure el paisatge circumdant».
La col·lecció acredita tant el vessant paisatgístic com retratista de Coll Bardolet, sobradament capacitat «per incidir en la psicologia de la gent i copsar la idiosincràcia del personatge a la perfecció», apuntà l'actual director de La Pedrera, Giralt-Miracle. Al mateix temps, el fons és especialment eloqüent pel que fa a l'amor de l'artista per Mallorca, illa a la que ara agraeix haver-li proporcionat els paratges de la seva inspiració i vivència artística amb aquesta donació.
![[VÍDEO] Francesc Marc Álvaro esclafa Jorge Campos: «Es pot ser ultra, es pot ser fatxa, però no necessàriament s’ha de ser ruc»](https://uh.gsstatic.es/images/placeholder-preview.webp)