Amb joc de llums, un ambient propici, el seu peculiar i inconfusible estil i el millor dels instruments, la seva veu, Santiago Auserón oferí el passat dimecres a la nit durant dues hores el millor de Juan Perro, un rock llatí amb Raices al viento i que aconseguí Una huella sonora . També es passejà per l'Havana i amb Mr Hambre volgué tornar a un entusiasta públic «allò que va néixer a l'Illa, alguna de les meves cançons».
El Teatre Principal es va omplir de gom a gom i Juan Perro no decebé aixecant el públic dret molt abans que tancàs l'espectacle amb un record a «la vella guàrdia» amb Escuela de calor.
L'exlíder de Radio Futura va voler dedicar la cançó a una generació que va vibrar amb les cançons del grup «malgrat que hi havia molta gent jove». El músic va deixar constància del seu bagatge i dels anys que ha passat sobre l'escenari, dominant perfectament l'escena i la situació.
Joan Perro es pot permetre jugar amb la seva veu, canviant el ritme a les cançons, amb un so més tancat o més obert, fent partícep als espectadors del seu repertori i fent abandonar al públic la cadira per apropar-se a l'escenari.
Juan Perro va estar molt ben abrigat per la guitarra i la bateria i oferí un gran concert.
![[VÍDEO] Francesc Marc Álvaro esclafa Jorge Campos: «Es pot ser ultra, es pot ser fatxa, però no necessàriament s’ha de ser ruc»](https://uh.gsstatic.es/images/placeholder-preview.webp)