Oliver: «La meva novel·la és més que un relat d'amor i mort, no és la meva història»

Maria Antònia Oliver, una de les veus més reconegudes de la literatura catalana, presenta, després de quatre anys, Tallats de lluna d'Edicions 62. L'escriptora manacorina, que no havia publicat res des de la mort del seu marit, el també escriptor Jaume Fuster, presenta ara una novel·la que té com a eix principal una història d'amor.

"Ens podríeu parlar un poc d'aquesta història?
"És la història d'una relació homosexual, Tomeu, un noi de mare mallorquina, s'enamora d'un italià que pateix la sida i mor. Això és només el fil argumental, la novel·la és quelcom més que una història d'amor i mort, i per descomptat, no és la història d'amor i mort de Maria Antònia Oliver i Jaume Fuster.

"Aquesta obra s'allunya de la vostra trajectòria literària. Quin creis que és l'element que més la diferencia?
"El fet de ser una història d'homes. A quasi totes les meves anteriors novel·les les protagonistes eren dones, però em feia il·lusió fer una narració d'homes i crec que me n'he sortit prou bé.

"«Tallats de lluna» està d'alguna manera vinculada a Mallorca?
"No ben bé, la veritat és que el fet que el protagonista tengui la mare mallorquina és quasi accidental. Un amic em digué que el llenguatge del personatge era molt mallorquí, i que havia de fer que ell també ho fos.

"Parlant de Mallorca, com veis vós la situació de la literatura a la nostra Illa?
"La veritat és que estic una mica desvinculada de tot, però de tota manera jo la veig bé, però no som capaç de fer un balanç i dir cap on va. Crec que la literatura catalana té molts escriptors, alguns d'ells molt bons, però això ja havia passat la generació dels 70, alguns continuam i d'altres s'han quedat pel camí.