Hi ha dies, moments inesperats en què la memòria es posa a recuperar tot un àlbum fet d'instantànies. Res especial, coses de fa uns anys que, a l'hora de tenir-les vives, passaven cos si fossin "perquè en realitat ho eren" d'una normalitat inqüestionable. Quan es recuperen, llavors es vesteixen de forma diferent. I es voldrien passar i repassar totes les escenes, els perfums i els colors dels segons que dibuixaren un temps.
Els bons dies de viatge per Iemen la vida era una successió de moments que anaven des de la descoberta més fascinant: arquitectura, paisatge, gent; fins a moments que "precisament per la gent" quasi eren massa normals. Cada dia a l'entrada de les muralles es formava un mercat bigarrat, cridaner i de tots els colors. Se sentia el xivarri i es veia la gentada des de la finestra de l'hotel. Molt bé. A la segona visita ja se'n coneixien tots els laberints que s'hi formaven, la gent que hi tenia parada i les mercaderies que s'hi exhibien. Tot el que s'hi exhibia. Així que ja només calia asseure's a l'entrada d'algun restaurantexo i, tot menjant una sopa de llegums o bevent un te, controlar una mica, no fos cosa que es perdés de la memòria la diària gran festa teatral, comercial i exhibicionista.
Totes les tardes els homes de Iemen masteguen cat, un arbust que col·loca un poc. Mastegant mastegant, de les fulles verdes en fan una bola que queda sota de la galta. Poc a poc el suc verdós ensalivat va fent el seu efecte, es fica per dins la sang i deixa la persona asserenada i sense problemes. Te'n donen branquillons tendres, ho proves i fas com tothom: esperar que arribin els bons moments. L'hotel situat ran de Bab el-Iemen de Sana'a no era cap excepció, així que totes les tardes hi havia un tuf muntanyenc de les fulles de cat que, per massa velles, eren rebutjades. Cada dia la mateixa cerimònia, i la mateixa volada. Ara a la memòria.