Visiblement atabalat pel seu tour mundial, el darrer premi Nobel de Literatura, el xinès Gao Xingjian, passà ahir per l'Institut Francès de Barcelona, tot demostrant, un cop més, que els francesos se l'han fet seu i que això del guardó concedit per l'Acadèmia Sueca el té fatigat. Dimecres, a Madrid, ja va dir que feia vuit mesos que ni pintava ni escrivia. A la capital catalana va reiterar que està vivint «una voràgine que dura massa» i que té por de deixar de ser escriptor i convertir-se en «activista».
Columna li acaba de traduir La muntanya de l'ànima, una novel·la llarga que, com va escriure el crític Manel Ollé, és «un itinerari iniciàtic cap a les províncies de l'ànima, a través de materials autobiogràfics i de materials ancestrals de la Xina profunda i rural, la Xina endarrerida, que no apareix mai en la propaganda oficial». Només per això darrer es podria justificar la censura in crescendo que pateix Xingjian al seu país d'origen, tot i que ell assevera, perplex, que «no sé què hi ha de polític» a aquesta obra.
La novel·la, definida per Xingjian com «una recerca cap a la cultura tradicional "«cerc en la cultura aquestes naturaleses rares que han desaparegut»", és la primera de l'autor duita al català, a la qual seguirà la propera tardor El llibre d'un home sol. Entén la literatura com una eina per recuperar «allò que ha estat destruït» i critica durament el Govern xinès per no haver conservat el patrimoni del país. Xingjian, tanmateix, no veu cap diferència entre la literatura xinesa i l'occidental.
«No escric com un escriptor xinès, sinó com un home», apunta. Sí que creu en l'existència de la literatura xinesa, però manifesta que «si no pot sortir de les seves fronteres, no serveix per a res». Així mateix, l'autor no creu que li hagin atorgat el Nobel per la seva dissidència política, ja que «per aquesta gent ja hi ha premis com el Nobel de la Pau».