Fa ara cent anys era publicada la famosa i significativa obra poètica de mossèn Miquel Costa i Llobera La deixa del geni grec, una composició que reivindica, a través de la simbòlica Nuredduna, el nostre esperit hel·lènic i mediterrani. En ocasió de commemorar aquest esdeveniment, la Fundació Rotger-Villalonga, de Pollença, ha organitzat enguany una partida d'actes, com per exemple, una lectura del poema en aquell escenari tan suggerent, el recint ciclòpic de ses Païsses, amb els seus talaiots i les seves muralles. Hem parlat moltes vegades de mossèn Costa i altres tantes d'aquella civilització talaiòtica que procedia d'orient i arrelà a Mallorca i Menorca amb les seves curioses tècniques del bronze i la pedra. Els versos finals de La deixa del geni grec ens reafirmen, amb rotunditat, com a fills d'aquell món clàssic: «Així dins tes entranyes retens, Illa daurada,/ l'eterna lira grega, dels genis envejada,/ do de l'antic monarca dels ideals cantors/ a la flor de ton poble, capaç de ses amors.../ Mes, ai!, ta filla augusta, que la gran lira porta,/ dins ton fondal poètic, roman immòbil, morta!»
Explica mossèn Pere Xamena: «Els homes de la cultura talaiòtica, com els de les coves, procedien de les illes del Mediterrani. En aquell temps Mallorca no rep influència de l'occident "de la península Ibèrica", sinó de l'orient: de les illes del Mediterrani. S'ha suposat que Mallorca estava poblada aleshores per unes deu mil persones agrupades en 25 o 30 poblats de 300 a 400 habitants cada un, dedicats a l'agricultura i a la ramaderia però sota un règim militar o una classe més poderosa que dominava les altres, això s'ha deduït de les grandioses construccions, que sembla que no podien ser edificades sense una mà d'obra esclava o obligada a treballar per la força. Altres han calculat una població molt més nombrosa, distribuïda en uns 200 poblats, i dedicada principalment, no a l'agricultura i ramaderia, sinó al comerç marítim, transportant en les seves naus elementals la matèria primera per a la fabricació dels metalls, especialment el bronze i coure, des del sud de la península Ibèrica a Sardenya i potser fins a Itàlia...»
Però el nostre llegat hel·lènic és ben present dins totes les nostres mostres i vestigis culturals. El mateix que les naus fenícies, les dels colonitzadors grecs visitaren la nostra illa en aquells anys de l'antigor i per això han estat trobades, dins les nostres aigües, nombroses restes d'àmfores i altres ceràmiques. Això vol dir, en altres mots, que l'illot de na Guardis, d'en Sales o de sa Galera, entre d'altres, guarden el record d'aquelles influències, que des del punt de vista arquitectònic encara foren més importants al nord de la costa catalana, on establiren tota una ciutat hel·lènica, la bella Empúries.