El catecisme del llaurador (1889)

Lamas Carvajal publica el seu satíric Catecismo do Labrego, que pretén, en clau d'humor, denunciar les injustícies socials i polítiques a les quals s'ha de sotmetre el pagès gallec de finals del segle XIX. La també famosa escriptora d'aquella comunitat feia altre tant en els textos de la seva novel·la Los pazos de Ulloa, on, per exemple, explicava el cas dels personatges «Barbacana» i «Trompeta», que no tenien realment idees polítiques i només segons els seus interessos de cada moment es declaraven moderats, carlistes, liberals o unionistes. Tornem, però, a Lamas Carvajal i al seu catecisme en llengua vernacla: Pregunta: Quines coses són les que creieu els llauradors?
Resposta: Els articles, principalment els continguts en el credo.
P: I per què són els articles?
R: Per donar notícia als déus del nostre poble.
P: I qui són aquests déus?
R: El batle, nostre senyor, el secretari, el nostre amo, i el cacic que ens ha caigut del Cel.
P: Qui és el batle, nostre senyor?
R: És la cosa més condemnada que es pot dir o pensar, un senyor infinitament dolent, ase, enganyador, injust, principi de totes les nostres desgràcies i fi de totes les nostres hisendes.

P: I la condemnadíssima trinitat, qui és?
R: És el mateix batle, el mateix secretari i el mateix cacic, tres persones distintes i una sola calamitat veritable.
P: El batle, és déu?
R: Ho és.
P: El secretari, és déu?
R: Tant de bo que no ho fos.
P: El cacic és déu?
R: I no ho havia de ser! P: El batle és el secretari?
R: No senyor.
P: El secretari és el batle?
R: De vegades, sí.
P: El cacic és el batle i el secretari?
R: Si no ho és... és com si ho fos.
P: Per què?
R: Perquè si les persones són diferents es tornen una sola quan es tracta d'apallissar-nos, xuclar-nos la sang o buidar-nos la butxaca...».
El diàleg és realment enginyós. Com ho és aquell coverbo de Castelao, de com el cacic diu al pagès: "I aquella filla que tenies? Ja deu estar ben crescudeta! "La meva filla va morir de grip...
"Vaja home! Ja tens una boca menys per a mantenir! Explicava Manuel Azaña: «El caciquisme es fonamenta principalment en dues bases: econòmica i professional. La propietat de la terra, un poc o molts de doblers disponibles i la prestació d'alguns serveis necessaris són les armes del cacic. Els jornals que es donen o es neguen, la cárrega de llenya a la muntanya, els terrenys que es lloguen al lleial i es lleven al rebel...». En el mateixos arguments incideix la Pardo Bazán.