Un home, José Luis, ha de decidir què fer amb la seva vida. Treballa en una funerària però això no li basta per mantenir el seu estatus. Ha de canviar d'ofici però l'oferta no li satisfà: fer de botxí. José Luis és Juan Echanove en El verdugo, l'obra que es va estrenar ahir vespre a l'Auditòrium i hi romandrà fins al proper 16 de setembre.
"Com definiríeu José Luis?
"És una persona bona. Es tracta d'un home de pocs somnis, pla, que
ha de solucionar un problema. El personatge entra en conflicte amb
ell mateix perquè no vol convertir-se en un botxí. És ple de
bondat.
"Treballar en una funerària o fer de botxí no canvia molt la
situació del personatge.
"Escala socialment. Les diferències són mínimes. Ha d'executar el
seu ofici, acostumar-se a viure la segregació social que això
implica. S'ha de tenir en compte que, en la vida real, la gent que
desenvolupa el seu ofici de botxí està molt mal vista, ningú no les
parlava en el barri.
"A què s'enfronta?
"Ha d'assumir que ha de fer front a una persona a la que ha de
matar.
"En què es diferencia la pel·lícula original a la versió
teatral?
"El seu major encert és la fidelitat. El teatre ofereix proximitat,
integra l'obra dintre de la sala, crea un univers en el que les
emocions sorgeixen, apareixen. Es més propera perquè l'obra
s'universalitza. D'aquesta manera s'aconsegueix que cada sala es
converteixi en un espai del món.
"Perd alguna cosa l'adaptació?
"Res. Una senyal d'aquesta fidelitat és que els majors fans de
l'adaptació són Luis Garcia Berlanga i Rafael Azcona.
"Quan començàreu a representar les primeres funcions, fa ja
dos anys, crèieu que arribaríau fins a les 500?
"Quan
començ qualsevol obra no em plantetj si tindrà o no èxit. Mantenc
un punt de vista realista. La veritat, abans de començar hauria
firmat la meitat de les representacions que hem acabat
realitzant.