La nit del 24 al 25 de juliol de 1943 el Gran Consell Feixista obliga Mussolini a entregar els seus poders al reu Víctor Manuel III. El dia següent, el «duce» és detingut i internat en un gran habitatge dels Abruzzos. Aquest esdeveniment significava la fi del feixisme italià. Però Hitler no estava disposat a suportar el que considerava una gran traïció de la nació fins aleshores amiga i aliada. A la caserna general del Führer, a la Prússia Oriental, hi hagué una reunió urgent. Es tractava de posar en marxa un dispositiu per ocupar Itàlia. Li posaren per nom «Operació Alaric».
Com recordareu, Alaric I, rei dels visigots, assolí l'Orient,
saquejà Roma i morí a Cosenza l'any 507. Així, doncs, el missatge
no podia ser més clar. Hitler era el nou Alaric. Per això, la part
més important d'aquesta operació era apoderar-se de Roma. S'ha
escrit que Hewel, col·laborador de Von Ribbetrop i representant
permanent del Ministeri d'Afers Exteriors, va preguntar a Hitler:
"«Mein Führer! No serà necessari afegir que s'hauran d'ocupar
especialment els carrers d'accés al Vaticà?
"Això és indiferent! "Va respondre el dictador nazi encollint les
espatles" Jo puc entrar ràpidament en el Vaticà. O vostè creu que
em preocupa el Vaticà? De cap manera. Al tipus aquest (es referia a
Pius XII) l'hem d'empaquetar de seguida! A més d'això, allà dintre,
hi ha el cos diplomàtic sencer. No m'importa gens això. La gentussa
es troba allà dintre: Nosaltres arribam i treim de dins aquells
murs tota aquella brutor. I què passa? No res! Després ens excusam
dels fets consumats. Estam en guerra...».
Quan els alemanys ocupen Itàlia, una de les accions més doloroses per als romans va ser la detenció de 2.091 hebreus que varen ser deportats a Auschwitz. Mentrestant, a la capital, tothom era sospitós de traïció al III Reich i molta gent era empresonada i executada sense cap mena de judici. El ministre Von Ribbentrop va saber que en el Vaticà, Pius XII preparava una declaració oficial de condemna contra aquelles accions i va telegrafiar a Berlín: «La Cúria està veritablement espantada pels succeïts, ja que quasi tot això s'ha esdevingut sota les finestres del Papa. La reacció no seria tan forta si tots aquests jueus fossin utilitzats per fer feines forçades, aquí, a Itàlia. Els ambients de Roma enemics nostres volen obligar el Vaticà a sortir de la seva reserva. És sabut, per altra banda, que els bisbes de les ciutats franceses on s'han verificat accions semblants, prengueren clares posicions. El Papa, en la seva qualitat de pastor suprem de l'Església i bisbe de Roma, no es podrà mostrar més discret que aquells. Així i tot, hi ha diferències notables de temperament, puix que el de Pius XI era més viu...».
Tanmateix, Pius XII treballava dins l'ombra. És clar que aquell silenci provocava agres polèmiques entre els intel·lectuals. Però els nazis esperaven també la resposta a les seves provocacions.
Si aquesta resposta papal es donava, l'ocupació immediata de la Santa Seu era un fet irreversible. Haurien trobat en els soterranis del Vaticà nombrosos refugiats, molts d'ells jueus. Hitler estava decidit, com es desprèn de nombrosos documents, a deportar el papa, juntament amb tots els tresors vaticans, a Liechtenstein.
Per altra banda, molts membres del clergat catòlic eren presoners de les SS que només esperaven una ordre superior per executar-los en massa. Hitler estava ja decidit a ocupar el Vaticà quan el general Wolf el va convèncer, en darrer esforç, de no fer-ho.