Sis conferències i un interrogant: encara perviu la identitat xueta?

Existeix encara la identitat xueta? Aquest és l'interrogant que pretén respondre el nou cicle de conferències que han programat Arca i el Llegat Jueu i que s'iniciarà demà a les 20.00 amb Els xuetes: L'ambivalència d'un mot, a càrrec de la filòloga i escriptora Rosa Planas. L'escultor Ferran Aguiló va explicar que aquest cicle «pretén obrir un debat sobre el futur de la identitat d'aquest grup de mallorquins a la llum dels esdeveniments històrics succeïts durant els darrers anys».

La primera de les conferències intenta explicar quins són els origens dels quinze llinatges considerats xuetes i com els noms han variat en el poble jueu. Set dies després, el 19, l'historiador Francesc Riera parlarà sobre Els xuetes a la guerra contra la França revolucionària (1793-1795). A més, aquest mateix dia se li lliurarà la menció de soci d'honor de l'associació Llegat Jueu.

Els aspectes més culturals i l'aportació dels xuetes al panorama literari en català seran tractats per Joan Mas i Vives, catedràtic de literatura catalana de la Universitat de les Illes Balears, que parlarà de L'aportació dels xuetes a la Renaixença catalana, el dia 26 de març.

La filòloga Maria Antònia Segura i Bonnín explicarà, el 2 d'abril, el tema Autobiografia i identitat: les memòries de Miquel Forteza. Per la seva banda, l'escriptor Antoni Serra pronunciarà la conferència Els xuetes durant la guerra, el dia 9 d'abril. Aquest autor va escriure una novel·la amb protagonistes xuetes: Carrer de l'Argenteria 36, i per això ha estat convidat a participar en el cicle.

El dia 29 d'abril es tancarà el cicle amb una taula rodona que durà el títoPresent i futur d'una identitat, i en la qual participaran Rosa Planas i Antoni Serra, a més de l'editor Lleonard Muntaner i de l'escriptor Miquel Segura. La taula serà moderada per Manuel Quadreny i Cortès.

Ferran Aguiló va destacar que aquest cicle és molt important per «conèixer allò que va passar amb la nostra història: nosaltres som partidaris de la coneixença de les coses, ara que els moments que es viuen són molt menys dolorosos i que el fet de ser xuetes no és tan dolorós com en geneneracions anteriors; hem de prendre consciència que hi ha molts d'aspectes oberts i moltes de qüestions de les quals val la pena parlar, i això és molt enriquidor».