Es declarava a Palma una epidèmia de còlera. Tal dia com avui es registrava un major nombre de morts. De fet, entre el 24 d'agost i el 10 de setembre foren enterrats en el cementeri de la ciutat tres-cents cinquanta-dos ciutadans. El dia 12 es publicava la nova que el port de Palma, «infectat de pesta», era declarat oficialment perillós. Això significava immobilitzar persones i mercaderies. Però cap mesura no pogué evitar que l'epidèmia avançàs cap a la Part Forana. Entre els morts a causa del còlera hi havia persones importants o molt conegudes, com Felip Guasp Barberi, propietari de la famosa impremta Guasp, la més antiga de Palma en aquells moments, un home capdavanter que també editava eDiario de Palma; també en fou víctima Lluís Schembri Florit, gran comerciant.
I Joan Aguiló, àlies en Cera, un altre home de negocis i alhora vocal del Consell d'Administració del Banc Balear... El cronista Llabrés ens ha deixat moltes notícies sobre tan tràgic esdeveniment i no dubtà a afirmar que aquesta terra es trobava aleshores poc defensada des del punt de vista sanitari. Curiosa resulta l'anècdota que fa referència al gran pintor mallorquí Joan Bauzà (1844-1915) i que Miquel Alenyar Fuster, autor d'una biografia de l'artista, explica així: «L'epidèmia i el consegüent tancament del port de Palma feren impossible el seu trasllat a Madrid per seguir els estudis del curs 1865-66. Restà a Palma, forçat per les circumstàncies, la qual cosa aprofità per concentrar-se en l'estudi i avançar notablement. Treballà en el taller de Joan Mestre Bosch, el seu antic professor i conseller. La figura humana, el retrat, la composició, el colorit, eren els temes que més el complaïen i més l'interessaven. Joan Mestre, magnífic pintor de figura i excel·lent pedagog, li oferí orientacions concretes, li suggerí solucions efectives i li donà respostes satisfactòries. L'any 1866 no fou per al pintor ni un període de descans, ni un parèntesi en la seva feina d'aprenentatge. Ben al contrari. Va ser un temps d'aprofundiment, de consolidació de coneixements i de maduració personal i professional. Cada vegada se sentí més segur d'ell mateix, de la seva tècnica i de les seves possibilitats quan les posava en tensió. Per això decidí participar en el segon concurs de l'Ajuntament de Palma destinat a l'adquisició de retrats de fills il·lustres de Ciutat... El 1866 no fou solament un any de treball i aprenentatge (tenia 22 anys i havia guanyat un d'aquells concursos amb un retrat del cardenal Rossell). Va ser per al pintor una oportunitat per navegar, conviure amb els pescadors del port i participar en les seves feines diàries, rudes i esforçades. També per ajudar son pare tant com fou necessari. Sobretot, però, li oferí l'ocasió de participar en l'eufòria que aquell hivern visqué el món de la música i del cant a Palma de la mà de Joan Goula Soley, compositor i empresari de la temporada d'òpera del Teatre Principal... El setembre del 1866 marxà cap a Madrid per fer el tercer curs a l'Acadèmia de San Fernando...».
Palma no era Madrid, evidentment, però la jovenesa se sap divertir onsevulla.