«Tot el que es faci per potenciar la cultura catalana és necessari»

TONI LIMONGI.Palma.
La soprano Maria Planas té 26 anys. Començà la seva carrera musical seguint les classes de Marisa Roca i, posteriorment, de Silvia Corbacho. Va destacar com a solista a la Coral Universitària. Després, se n'anà a Colònia (Alemanya) per perfeccionar la seva tècnica a l'Escola Superior. Hi estigué des de 1999 fins a l'any 2000, i ja de tornada participà a Orfeu als inferns. El passat 11 de setembre, fou la protagonista de la cerimònia dels premis Ars Magna, que atorga la Casa Catalana. Ara resideix a Barcelona, des d'on pensa continuar projectant la seva carrera.

-Quins projectes teniu a la Ciutat Comtal?
-Arran d'una audició cantaré el 27 de novembre al Palau de la Música eMagnificat de Bach. Serà amb el Cor Cármina i l'Orquestra de Cambra d'Andorra. Ho dirigirà Fernando Marina.

-Per què heu decidit quedar-vos a Barcelona?
-Ha estat com un cúmul de casualitats. En primer lloc, després d'Alemanya, volia continuar ampliant coneixements i experiències i no estar permanentment a Mallorca. Llavors es va posar en marxa Orfeu als inferns al Romea de Barcelona. Començàrem a assajar el març, i l'abril ja actuàrem fins el maig. Després duguérem l'obra a Mallorca, Sagunt, Burgos, etc. Fou llavors quan vaig decidir quedar-me a Barcelona. Vàrem continuar amb Orfeu als inferns en diferents ciutats de Catalunya, com Robí, Terrassa, etc.

-Tornareu de manera puntual a Mallorca?
-Clar. Per actuar el pròxim 31 d'octubre en la Temporada d'Òpera del Principal. Concretament em l'obra Orfeu i Eurídice. Hi interpret el paper d'Amor, és a dir, el d'un cupido.

-Com el vostre paper a «Orfeu als inferns»?
-Són dos cupidos molt diferents. A Orfeu als inferns és un cupido més excedit. A Orfeu i Eurídice és més seriós. Tots dos m'agraden.

-Vàreu destacar a la gala dels Ars Magna. Quina opinió teniu de la tasca de la Casa Catalana?
-M'he sentit molt vinculada a la Casa Catalana. Tot el que es faci per la nostra llengua i cultura és molt necessari. Feim un pas de formiga, però després vénen els altres i el trepitgen. És molt difícil avançar. -Teniu una bona compenetració amb la pianista Marta Pujol...
-Sí. L'horabaixa en què s'entregaren els Ars Magna fou summament agradable. I amb Marta Pujol ja havia cantat anteriorment, en concret en el cicle sobre patis mallorquins del Corpus.

-Quina òpera us agradaria interpretar?
-N'hi ha moltes, però també he de pensar que s'adaptin correctament a la meva veu.